La sentència 105/2023 emesa per l’Audiència Nacional el 03 d’octubre de 2023, desestima la pretensió exercitada per la part social en la qual reclama davant l’empresa demandada que es declari l’obligació de facilitar la cadira ergonòmica al personal que presta serveis a través de la modalitat de teletreball, cadira que sí proporciona a les persones treballadores que presten serveis de manera presencial als centres de treball de la companyia.Després de recordar la jurisprudència en matèria de prescripció d’accions col·lectives, es descarta que el principi d’igualtat de condicions de treball, proclamat en l’article 4.1 de la Llei 10/2021 de Treball a Distància entre persones treballadores en modalitat presencial i persones treballadores en modalitat a distància, s’estengui al tipus de seient que s’utilitza per a la prestació de serveis, ja que els articles 7, 11 i 12 de l’esmentada llei admeten que la dotació de mitjans i compensació de despeses siguin objecte de negociació individual o col·lectiva, no recollint-se tal obligació ni en els acords subscrits ni en el Conveni d’aplicació. Per tant, no procedeix a l’estimació de la demanda sobre la base d’aquest argument.Cal remarcar que la sentència exposa que perquè prosperés la pretensió reclamada, s’hauria d’haver acreditat que la prestació de treball a distància implica un risc de caràcter ergonòmic de caràcter general, que aconsellés que l’empresa dotés del seient de les característiques sol·licitades a aquest col·lectiu. I no havent-se acreditat tal circumstància, l’empresa ha acreditat:1.- que dota a les persones treballadores que presten serveis en distància de la corresponent formació en matèria de prevenció de riscos laborals.2.- que l’empresa efectua avaluacions individuals en matèria de prevenció de riscos laborals a les persones treballadores que presten serveis a distància.3.- que l’empresa aplica un procediment de lliurament de material ergonòmic a les persones treballadores que presten serveis a distància, en els quals si bé amb caràcter general no es troba el seient ergonòmic que es reclama, el mateix pot reclamar-se si es troba recolzat per un informe del servei de prevenció tal com es dona compte en el cinquè dels fets provats de la resolució. D’acord amb l’anterior, la sentència desestima la demanda al·legant que la petició de cadira ergonòmica no pot tenir acollida com a mesura de prevenció de riscos aplicable amb caràcter general. Més informació: jmcuberes@pimec.org