Són molts els canvis que estem vivint en els últims temps, potser més dels que som capaços d’entendre i assumir. S’estan produint avenços tecnològics clau com la indústria 4.0, la intel·ligència artificial, les monedes digitals, la Internet de la Coses i molts altres. Es tracta de palanques de canvi que afecten les empreses, en un sentit o un altre, i que aquelles han de saber aprofitar al seu favor. També en l’àmbit legislatiu s’estan produint canvis històrics, que incideixen sobre les empreses, sobretot les pimes, i que estan marcant el present i futur del nostre país. Un d’ells és l’entrada en vigor de la nova Llei de Contractes del Sector Públic. Aquesta Llei té un impacte extraordinari en la nostra economia, ja que la contractació de les diverses administracions públiques suma 180.000 milions anuals; és a dir, un 15,5% del PIB. A més d’aquest impacte directe en capacitat econòmica, la compra pública es pot erigir en motor de canvi, impulsora de la innovació i del dinamisme de les nostres empreses. Són molts els països que al llarg de la història han fet de la compra pública una eina clau de la seva política industrial, des d’Alemanya i França fins a la Xina i el Japó.Diversos estudis sobre contractació pública han posat en relleu que una bona gestió d’aquest tipus de contractació i l’erradicació de la corrupció ens permetrien estalviar uns 40.000 milions anuals, una xifra similar al cost del rescat bancari espanyol de 2012. La nova Llei que avui entra en vigor ha d’establir les bases sòlides d’un nou model de contractació pública mitjançant una sèrie de principis nous a favor de les pimes, a partir de la Directiva europea 2014/24 /UE.En efecte, el termini de transposició de la Directiva a Espanya va expirar el 2016 i va comportar una denúncia davant les autoritats europees per part d’una sèrie d’organitzacions empresarials de tot Espanya. L’avantprojecte de llei que en aquell moment es va elaborar implicava perpetuar els privilegis d’uns pocs, en detriment de les pimes i autònoms contractistes i subcontractistes. Promoguda des de certes organitzacions empresarials, que només defensen uns pocs, aquella proposta normativa fins i tot contradeia els principis de la Directiva europea. Afortunadament, el tràmit parlamentari ha estat llarg però constructiu i fructífer.ComplexitatDurant els llargs mesos de tràmit de la Llei al Congrés de Diputats es van arribar a presentar unes 1.200 esmenes, i se’n van acceptar unes 900. Això demostra tant la complexitat d’una norma amb un gran impacte econòmic, com el despropòsit de l’avantprojecte redactat inicialment. Hem de congratular-nos de l’enorme consens que ha generat la Llei entre grups de tot l’arc parlamentari, els quals han anteposat els interessos del país i la defensa de pimes i autònoms a la seva pròpia dinàmica de partit i els seus dogmes ideològics.Amb l’entrada en vigor de la Llei s’obre ara una nova etapa, també de gran importància, per a la seva aplicació en la pràctica. Les administracions han de garantir ara els lots en els concursos perquè més empreses puguin accedir a la contractació, incloure en els seus plecs la possibilitat de pagar directament els subcontractistes, evitar que els contractistes principals facin trampes amb la data de factura, exigir la factura electrònica entre contractista principal i subcontractista, desterrar els pactes entre parts per allargar els terminis de pagament, així com erradicar el confirming com a truc per allargar els terminis de pagament.Com dèiem a l’inici, aquesta Llei implica un canvi històric amb importants conseqüències per a les empreses i l’economia. No obstant això, no ha gaudit de la transcendència social i mediàtica que mereixia, segurament relegada per la complexa agenda política dels últims mesos. Més enllà dels detalls de la norma, és històric que no s’hagi legislat, per una vegada, en benefici d’uns pocs, com passa malauradament en tantes ocasions, sinó pensant en el bé comú de la gran majoria d’empreses que constitueixen el nostre país, això és, pimes i autònoms.La tasca incansable de les organitzacions empresarials de tot Espanya que han impulsat el canvi legislatiu confirma que les petites empreses poden assolir els seus objectius si estan ben representades per organitzacions que defensin realment els seus interessos, i no els d’una petita minoria.Crec que hauríem de prendre aquesta Llei com a referència i model de canvi, i com a prova fefaent que l’aritmètica parlamentària permet molts més canvis si es treballa de forma col·lectiva i en favor de l’interès comú. Amb l’arribada imminent de la primavera confio que floreixin moltes més iniciatives legislatives de gran abast en el nostre país, com el règim sancionador contra la morositat, que promoguin un canvi real i profund en el nostre model econòmic.Antoni CañeteSecretari general de PIMEC i president de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat.Font: Expansión