El Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, en la seva sentència de 25 de gener de 2023, revoca la resolució de la Direcció General de Treball del Ministeri de Treball i Economia Social, que acordava denegar la inscripció d’un pla d’igualtat per no haver-se negociat amb la representació legal de les persones treballadores, entenent que s’estaven incomplint els requisits establerts a l’article 5.3 del Reial Decret 901/2020, de 13 d’octubre.L’empresa recurrent negocia un pla d’igualtat amb una comissió ad hoc, constituïda entre persones treballadores de l’empresa, davant la manca de resposta dins del termini dels deu dies següents a la sol·licitud que es va instar a fer als sindicats majoritaris, CCOO i UGT, perquè designessin i informessin de les persones que havien de formar part de la comissió negociadora del pla d’igualtat.L’objecte de la sentència no és determinar si té legitimitat una comissió ad hoc per negociar un pla d’igualtat, legitimació que la doctrina jurisprudencial ja ha establert en diferents ocasions que no té, sinó establir si una vegada efectuat el requeriment per part de l’empresa als sindicats amb legitimitat per negociar el pla d’igualtat, i finalitzat el termini de 10 dies previst a l’article 5.2 del RD 901/2020 sense resposta per part dels sindicats requerits, l’empresa pot continuar amb el procés d’elaboració del pla d’igualtat, o si hauria de reiterar el requeriment una vegada i una altra fins que sigui respost positivament pels sindicats i es constitueixi la comissió negociadora.D’acord amb el marc legal establert al RD 901/2020, les empreses que no tenen representació sindical han de requerir als sindicats més representatius la seva intervenció per poder procedir a la negociació del pla d’igualtat, però si no donen resposta al requeriment efectuat en el termini establert legalment, de 10 dies, la sentència entén que l’empresa pot procedir a l’aprovació del pla d’igualtat, ja que el que s’exigeix és donar la possibilitat als sindicats de participar en la negociació del pla, però l’empresa no pot imposar als sindicats la seva participació. Així mateix,  conclou que una altra interpretació implicaria acceptar que el compliment d’una obligació empresarial depèn de la voluntat d’un tercer diferent del subjecte obligat o, dit d’una altra manera, la manca de resposta dels sindicats seria suficient per impedir el compliment de l’obligació empresarial, amb les conseqüències negatives que puguin derivar-se per a l’empresa. La resolució argumenta que l’empresa no té l’obligació de remetre successius requeriments als sindicats fins que acceptin formar part de la comissió negociadora, ja que això no està previst ni legalment ni reglamentàriament, per la qual cosa s’entén que l’empresa podia continuar amb els tràmits per a l’aprovació del pla d’igualtat.Pel que acabem d’exposar, es revoca la resolució mitjançant la qual es denegava la inscripció del pla d’igualtat, havent de procedir l’administració a registrar i inscriure el pla d’igualtat, d’acord amb l’article 6 del Reial Decret 713/2010, de 28 de maig, sobre registre i dipòsit de convenis col·lectius de treball i plans d’igualtat.Aquesta sentència suposa un primer pronunciament judicial a favor del registre dels plans d’igualtat. Des de PIMEC estarem amatents a l’evolució de la jurisprudència al respecte i us mantindrem informats.Si teniu qualsevol dubte podeu contactar amb el Departament Jurídic de PIMEC https://www.pimec.org/ca/serveis-digualtat