En la sentència del Tribunal Suprem número 379/2023 per a la unificació de doctrina de 25 maig de 2023, es tracta l’assumpte relatiu a una possible vulneració del dret a la no discriminació per raó de sexe en la denegació de la concreció horària a la persona treballadora per causes organitzatives no concretades per part de l’empresa.En aquest cas, trobem que una treballadora de torn de tarda que té una filla a càrrec, demana reducció de jornada per guarda legal que l’empresa va acceptar. Uns mesos després, mantenint la reducció per guarda legal ja concedida, la treballadora demana una nova concreció horària i de jornada amb exclusió de treball els diumenges i passant a torn de matí de 9 a 15 hores els dissabtes.L’empresa la va negar per motius organitzatius existents pels caps de setmana i la persona treballadora va tornar a demanar una nova concreció horària de dilluns a divendres al torn de matí de 9:30 a 15:30 hores excloent treballar els caps de setmana. Sol·licitud que va tornar a ser denegada pels mateixos motius i, declarant que el servei es veia negativament afectat, justificant el volum de persones que hi ha al torn de matí i en comparació amb el torn de tarda.Amb això, i després dels diferents estadis processals, el Tribunal Suprem entén que no tota decisió sobre concreció horària implica necessàriament un tracte discriminatori per raó de sexe (article 14 de la Constitució espanyola de 1978) sinó que la denúncia de la vulneració del dret ha d’anar acompanyada d’indicis que posin de manifest que la decisió empresarial impugnada pretén desconèixer i transgredir el dret fonamental, i que, per altra banda, l’empresa ha d’acreditar també que la decisió que s’ha adoptat no ha estat amb l’objectiu de vulnerar aquest dret i, per tant, no és discriminador en tant que, al·legant-se causes organitzatives per a fonamentar la denegació de l’adaptació de jornada, ens trobem enfront d’una denegació neutra que afecta indiferentment a homes i dones.Això vol dir que, sempre que els motius que al·lega l’empresa per negar la concreció horària no estiguin connectats a un factor discriminatori, sinó que és per exigències organitzatives i per l’atenció adequada del servei o en els respectius torns de les empreses, no es vulnera el dret a la no discriminació per raó de sexe.Per tot el que ha estat exposat podem concloure que la mera denegació de la concreció horària que li interessa a la persona treballadora, sempre que s’indiquin les causes objectives per les quals no es pot concedir la petició, no implica directament que s’estigui vulnerant aquest dret a la no discriminació, ni tan sols que sigui discriminació indirecta. Si teniu qualsevol dubte podeu contactar amb el Departament Jurídic de PIMEC.