Recentment, s’ha fet pública la Sentència del Tribunal Suprem de 18 de gener de 2023, en matèria de registre de jornada.Concretament, en el cas sotmès al Tribunal Suprem, el sindicat entén que no és ajustat a dret l’acord sobre registre de jornada, en considerar que no és objectiu ni fiable un sistema de registre que descansa exclusivament en la declaració unilateral de la mateixa persona treballadora.L’Alt Tribunal exposa que la llei preveu l’obligació de les empreses de garantir el registre de jornada de cada persona treballadora amb inclusió de l’horari concret d’inici i finalització, però no assenyala quin ha de ser el concret contingut, mecanisme o eina mitjançant la qual s’ha d’articular el registre de jornada i, per tant, no imposa una forma o modalitat específica a la qual les empreses hagin d’estar subjectes. Afegeix que qualsevol sistema de registre de jornada (sigui pactat o adoptat per l’empresa) ha de ser objectiu, fiable i accessible.En aquest cas, el sindicat al·legava que el sistema de registre no podia qualificar-se com a objectiu perquè descansa exclusivament en la declaració unilateral del mateix treballador/a interessat/ada, en tant que considera que aquesta “autodeclaració” pot veure’s matisada pel temor de fer constar la realització d’una jornada diària superior a la que legalment o convencionalment correspongui.Al respecte, el Tribunal Suprem considera que el fet que el sistema de registre de jornada atribueixi a la persona treballadora l’obligació de fer constar les hores d’inici i finalització de la jornada diària, així com els períodes de descans i altres interrupcions que no tenen la consideració de temps de treball, no comporta que es pugui negar l’objectivitat i fiabilitat del sistema. De fet, exposa que és difícil imaginar un sistema de registre horari que no exigeixi al treballador/a una determinada acció a l’inici i a la finalització de la jornada, en el moment de fer un descans o de dinar, per deixar constància de qualsevol interrupció de l’activitat.L’Alt Tribunal argumenta que el perill que les persones treballadores puguin sentir-se obligades a no registrar adequadament tots els temps de treballs efectius, amb la consegüent realització d’hores extraordinàries no declarades, es troba certament present en la immensa majoria de modalitats de control horari que exigeixen a la persona treballadora consignar al llarg del dia els diferents períodes de treball i descans. Considera que aquest potencial i hipotètic risc no pot erigir-se en absolutament determinant de la validesa o de la il·legalitat del sistema de registre que s’hagi pactat amb la representació legal de les persones treballadores.Aquest fet no permet negar en abstracte l’objectivitat i fiabilitat d’un sistema de registre horari.Indica que, pel que fa a l’empresa, li correspon l’obligació d’assegurar l’existència d’instruccions que permetin a la persona treballadora conèixer indubtablement la consideració que mereixi cadascuna de les tasques o activitats que realitza durant la seva jornada, per a la seva correcta qualificació com a temps efectiu de treball o de descans, amb l’objectiu que el pugui incorporar adequadament a l’aplicació informàtica. Més informació:Marc Bueno mbueno@pimec.org