23/04/2015
El somni de tot empresari és la plena ocupació?
L’empresària Adriana Casademont creu que els joves han de buscar el seu espai, però se’ls ha de donar ‘’la possibilitat de creure que hi ha oportunitats al
Adriana Casademont és la segona de sis germanes i, segurament per això, i perquè sempre va estar molt a prop del seu pare treballant a l’empresa familiar, va heretar el negoci de fuets i xarcuteria quan ell va morir, fa deu anys. ‘’La meva missió a la vida és que l’empresa, que ara té 450 treballadors, perduri””, assegura. L’empresària és mare de tres fills, dels quals només un és al grup familiar, a l’àrea comercial, mentre que els altres dos es guanyen la vida lluny de casa, a Nova York i Dublín. ‘’L’empresa ha de ser propietat de la família, però la gestió ha d’estar professionalitzada””, subratlla.
Fa uns quaranta anys que vostè treballa a Casademont, un mirador privilegiat dels canvis que ha experimentat el món econòmic i empresarial català…
La Transició i l’arribada de la democràcia és, sens dubte, el fet més important que he viscut com a empresària. La democràcia va permetre endreçar el país i que la ciutadania guanyés confiança i esperança en el futur, un fet fonamental per a un negoci centrat en el consum com el nostre. Després d’això jo destacaria l’entrada a la UE, els Jocs Olímpics de Barcelona i el posterior boom turístic i, ja últimament, el desenvolupament tecnològic que ha permès una societat més accessible.
En aquests anys, el progrés del país ha estat impressionant, fins al punt que Catalunya s’ha convertit en una de les àrees més dinàmiques de la UE. L’ha sorprès?
A mi m’ha sorprès relativament, perquè crec molt en el nostre país i en la nostra capacitat. Catalunya ja era llavors una societat emprenedora, treballadora i estalviadora, i la democràcia ens va donar una gran oportunitat. Amb aquest tarannà, juntament amb la reinversió dels guanys, en aquests anys s’han creat empreses pròsperes i sectors capdavanters.
Sí, però ara tenim problemes greus i un, per exemple, és l’elevat atur…
El somni de qualsevol empresari és que al seu país, al seu mercat, hi hagi plena ocupació, perquè així la gent consumeix més. I, de fet, jo crec que el principal repte del nostre país és aconseguir una ocupació estable i, per això, em preocupa que tanqui una empresa, perquè es fa més difícil trobar feina. En els últims anys s’han reduït els costos laborals i s’ha guanyat flexibilitat, totes dues coses positives, però s’hauria de donar més suport als emprenedors perquè la gent jove trobi oportunitats aquí i, sobretot, reduir la burocràcia per fer una administració més barata, àgil i flexible.
Els joves tenen ara menys oportunitats que fa quaranta o cinquanta anys?
Ho tenen més difícil si el que volen és sortir de casa i anar a treballar a peu a una feina per tota la vida. Aquest model s’ha esgotat i ara estem en transició cap a un altre, que és diferent. Sortim d’una època molt bona, de 20 anys de bonança gairebé ininterrompuda, i en el món mai es pot estar en una zona de confort. Tenim una generació jove que està buscant el seu espai, però tenen talent, idiomes, no els fa por sortir…
No estem, doncs, davant una generació perduda…
Això és precisament el que em pregunten els meus fills i jo els responc que no, que són una generació que ha de fer el seu esforç, com nosaltres vam fer el nostre. Jo era joveneta en l’època de la Transició, però si hagués preguntat a la gent què passaria en el futur, ningú m’ho hauria sabut contestar. Ara estem en una altra etapa de canvi, però als joves els hem de donar la possibilitat de creure en el seu país, de creure que al seu país hi ha oportunitats.
I quin és el paper de l’empresari en aquest model?
S’ha de donar més valor a l’empresari i la indústria, perquè un país savi té indústria. La gran majoria d’empresaris catalans són gent que amb esforç tira endavant el seu negoci, que paga impostos i que, en definitiva, la major satisfacció que té és fer créixer l’empresa. S’han d’acabar els estereotips que vinculen l’empresari amb una persona que només vol guanyar diners, perquè s’arrisca i crea llocs de treball.
Com veu l’empresa i la societat catalana d’aquí a deu anys?
La meva missió a la vida és que l’empresa perduri en un entorn complex i canviant. El poc espai que em queda després d’això el dedico a projectes socials, educatius, culturals… La societat catalana, de viure tan bé, estava en un núvol i a mi m’agradaria que trobés el seu seny, el seu equilibri.
BIOGRAFIA
Adriana Casademont
Nascuda a Girona el 1958, va estudiar ciències empresaris i ciències de la comunicació. A banda de presidir l’empresa familiar líder en l’elaboració de fuets a l’Estat, Adriana Casademont és membre del patronat de la Fundació PIMEC i fundadora de la Fundació Grup Set i de FemCAT, entre altres.
Article de Benito Badrinas publicat originalment a El PUNT AVUI el 29 de març de 2015.
Nacho Travieso / 93 496 45 00 / nachotravieso@fundaciopimec.org
Fa uns quaranta anys que vostè treballa a Casademont, un mirador privilegiat dels canvis que ha experimentat el món econòmic i empresarial català…
La Transició i l’arribada de la democràcia és, sens dubte, el fet més important que he viscut com a empresària. La democràcia va permetre endreçar el país i que la ciutadania guanyés confiança i esperança en el futur, un fet fonamental per a un negoci centrat en el consum com el nostre. Després d’això jo destacaria l’entrada a la UE, els Jocs Olímpics de Barcelona i el posterior boom turístic i, ja últimament, el desenvolupament tecnològic que ha permès una societat més accessible.
En aquests anys, el progrés del país ha estat impressionant, fins al punt que Catalunya s’ha convertit en una de les àrees més dinàmiques de la UE. L’ha sorprès?
A mi m’ha sorprès relativament, perquè crec molt en el nostre país i en la nostra capacitat. Catalunya ja era llavors una societat emprenedora, treballadora i estalviadora, i la democràcia ens va donar una gran oportunitat. Amb aquest tarannà, juntament amb la reinversió dels guanys, en aquests anys s’han creat empreses pròsperes i sectors capdavanters.
Sí, però ara tenim problemes greus i un, per exemple, és l’elevat atur…
El somni de qualsevol empresari és que al seu país, al seu mercat, hi hagi plena ocupació, perquè així la gent consumeix més. I, de fet, jo crec que el principal repte del nostre país és aconseguir una ocupació estable i, per això, em preocupa que tanqui una empresa, perquè es fa més difícil trobar feina. En els últims anys s’han reduït els costos laborals i s’ha guanyat flexibilitat, totes dues coses positives, però s’hauria de donar més suport als emprenedors perquè la gent jove trobi oportunitats aquí i, sobretot, reduir la burocràcia per fer una administració més barata, àgil i flexible.
Els joves tenen ara menys oportunitats que fa quaranta o cinquanta anys?
Ho tenen més difícil si el que volen és sortir de casa i anar a treballar a peu a una feina per tota la vida. Aquest model s’ha esgotat i ara estem en transició cap a un altre, que és diferent. Sortim d’una època molt bona, de 20 anys de bonança gairebé ininterrompuda, i en el món mai es pot estar en una zona de confort. Tenim una generació jove que està buscant el seu espai, però tenen talent, idiomes, no els fa por sortir…
No estem, doncs, davant una generació perduda…
Això és precisament el que em pregunten els meus fills i jo els responc que no, que són una generació que ha de fer el seu esforç, com nosaltres vam fer el nostre. Jo era joveneta en l’època de la Transició, però si hagués preguntat a la gent què passaria en el futur, ningú m’ho hauria sabut contestar. Ara estem en una altra etapa de canvi, però als joves els hem de donar la possibilitat de creure en el seu país, de creure que al seu país hi ha oportunitats.
I quin és el paper de l’empresari en aquest model?
S’ha de donar més valor a l’empresari i la indústria, perquè un país savi té indústria. La gran majoria d’empresaris catalans són gent que amb esforç tira endavant el seu negoci, que paga impostos i que, en definitiva, la major satisfacció que té és fer créixer l’empresa. S’han d’acabar els estereotips que vinculen l’empresari amb una persona que només vol guanyar diners, perquè s’arrisca i crea llocs de treball.
Com veu l’empresa i la societat catalana d’aquí a deu anys?
La meva missió a la vida és que l’empresa perduri en un entorn complex i canviant. El poc espai que em queda després d’això el dedico a projectes socials, educatius, culturals… La societat catalana, de viure tan bé, estava en un núvol i a mi m’agradaria que trobés el seu seny, el seu equilibri.
BIOGRAFIA
Adriana Casademont
Nascuda a Girona el 1958, va estudiar ciències empresaris i ciències de la comunicació. A banda de presidir l’empresa familiar líder en l’elaboració de fuets a l’Estat, Adriana Casademont és membre del patronat de la Fundació PIMEC i fundadora de la Fundació Grup Set i de FemCAT, entre altres.
Article de Benito Badrinas publicat originalment a El PUNT AVUI el 29 de març de 2015.
Nacho Travieso / 93 496 45 00 / nachotravieso@fundaciopimec.org