El passat 4 de juliol de 2023 es va dictar la sentència número 4257/2023 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la que es declara improcedent l’acomiadament disciplinari d’una persona treballadora per motius de desobediència, ús particular de béns de l’empresa, abús de confiança en les gestions, desobediència i transgressió de la bona fe contractual atribuint, a la persona, un total de 5 incompliments disciplinaris.L’empresa, des del 31 de desembre de 2021, havia vingut requerint a la persona treballadora perquè facilités el registre de jornada, la relació de visites a clients, informes de volums de compres dels clients i la valoració sobre els canvis percebuts, informes diaris de gestió amb clients (tots ells en els períodes de 2019 a 2021). L’empresa, a falta del trasllat d’informació correcte i complet, ha reiterat els requeriments i, fins i tot, van convocar una reunió amb l’equip comercial a la que la persona treballadora no hi va assistir.L’empresa va poder constatar que la persona treballadora havia baixat el rendiment, ja que en els seus informes hi havia una mitjana de 4 a 6 visites comercials diàries durant el període de gener a abril de 2022 en tant que, a partir de finals d’abril i en companyia de la persona jeràrquicament superior, feia una mitjana de 10 a 15 visites diàries a clients.Amb això, en data de 6 de maig de 2022, l’empresa va procedir a acomiadar per motius disciplinaris de faltes continuades en el temps, ja que no havia facilitat la informació requerida i no va assistir a la reunió de l’equip comercial fixada pel 4 d’abril de 2022.La sentència d’instància, que va rebutjar la nul·litat de l’acomiadament per a no donar audiència prèvia conforme al conveni 158 de l’OIT, va entendre que el supòsit de les infraccions materialitzades pot encabir-se en una falta continuada que no es trobava prescrita en tant que l’empresa no comptava amb un coneixement exacte, cabal i ple de l’incompliment de les funcions del lloc de treball.De contrari, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha entès que l’empresa coneixia, des de juliol de 2021, l’existència d’una pluralitat de faltes disciplinàries que, tot i els requeriments, havien estat tolerades per l’empresa fins que va decidir sancionar-les quan ho havia pogut fer amb anterioritat. Així, l’única falta no prescrita en la data de l’acomiadament era la de la falta d’absència a la reunió, fixada pel 4 d’abril de 2022, la qual té consideració de falta greu i no pot justificar l’acomiadament per causes disciplinàries comportant, doncs, la qualificació d’acomiadament improcedent.És necessari recordar que el control en el compliment d’obligacions laborals i, intrínsecament lligada, la facultat punitiva de la persona empresària ha de dur-se a terme de manera simultània en el temps quan es coneix un incompliment d’obligacions, ja que, de contrari, comportarà el risc de prescripció de les infraccions a sancionar, així com una tolerància empresarial als incompliments. Des del Departament Jurídic de PIMEC us podem oferir assessorament i acompanyament en aquestes i d’altres qüestions d’àmbit laboral.