07/07/2015
Regulació de la responsabilitat penal de les persones jurídiques i els programes de prevenció de del
Entrada en vigor 1 juliol
La reforma del Codi Penal de l’any 2010 va incorporar un nou article 31.bis que permet responsabilitzar penalment les persones jurídiques en determinats supòsits. Bàsicament l’article traspassa a les empreses la responsabilitat penal pels delictes comesos “”en nom o per compte d’aquestes i, en el seu benefici, pels seus representants legals i administradors de fet o de dret””. Així mateix hi ha responsabilitat si el delicte el cometen persones subordinades a aquests representants o administradors per causa de “”no haver-se exercit sobre ells el degut, control ateses les concretes circumstàncies del cas””. La responsabilitat subsisteix encara que no es pugui individualitzar la persona física que va cometre l’acció delictiva.
D’altra banda, l’article estableix una sèrie de possibilitats per, a posteriori, atenuar aquesta responsabilitat:
Confessar les autoritats el delicte abans que s’iniciï un procediment judicial contra l’empresa.
Col·laborar en la investigació d’una manera rellevant durant el procés.
Haver procedit a reparar el dany abans del judici oral.
Haver establert abans del judici oral mesures eficaces per prevenir en el futur la comissió de delictes sota la cobertura legal de l’empresa.
L’article només és aplicable a una llista tancada de delictes que n’inclou alguns de molt habituals com ara l’estafa, la falsificació de targetes de crèdit o els delictes contra la propietat intel·lectual i industrial, el mercat i els consumidors.
El Projecte de reforma del Codi penal aprovat el 22 de gener de 2015 defineix amb més claredat el sistema perquè les empreses implantin un programa de prevenció de delictes, que es concreta en l’adopció d’un Programa de Compliment Corporatiu “”formal””, de manera que l’existència prèvia d’un model de vigilància i control idoni per prevenir delictes podrà arribar a eximir la persona jurídica de responsabilitat penal.
Aquest pla de prevenció ha d’incloure els següents aspectes:
Anàlisi de riscos. El punt de partida és identificar les activitats de l’empresa que puguin generar imputacions penals, tant en relació a la pròpia organització de l’empresa com pel que fa als empleats sotmesos a situacions de risc.
Creació d’un Codi de Conducta. Detectats els possibles riscos, s’han d’establir per escrit els reglaments i protocols de procediment necessaris per minimitzar aquests riscos.
Formació del personal. Cal poder provar que el personal implicat coneix i entén el Codi de Conducta i la seva finalitat.
Control del Programa. S’ha d’implantar una estructura independent amb un responsable al seu càrrec que garanteixi l’aplicació del programa i el sotmeti a revisió i millora periòdiques, i que estigui dotada dels recursos financers necessaris, incloent-hi un sistema disciplinari que sancioni adequadament l’incompliment de les mesures establertes. Així doncs, apareix la nova figura del “”Compliance Officer””, persona amb formació jurídica designada per l’empresa per fer-se càrrec de la gestió i control del compliment del pla implementat.
Servei de consultes. Cal implantar també un servei de consultes, amb garantia de confidencialitat, per canalitzar informacions i denúncies.
Sistema disciplinari i verificació periòdica del funcionament del model i la seva adaptació als canvis i noves circumstàncies.
Amb la reforma actual es pretén que en els supòsits en què l’empresa hagi estat diligent, i malgrat això el delicte s’hagi comès, aquesta no ha d’assumir responsabilitat, i el mecanisme establert explícitament per eximir aquesta responsabilitat és el “”compliance plan””, del qual, a més, es defineixen l’estructura i funcions.
Es tracta, per tant, de crear un incentiu perquè les empreses adoptin un model d’autoregulació inspirat en el sistema anglosaxó, és a dir, que siguin les mateixes empreses les que implantin mecanismes per evitar la comissió de delictes.
Donades aquestes noves circumstàncies, és imprescindible disposar d’un pla de prevenció de delictes. S’està oferint explícitament una via per eximir de responsabilitat la persona jurídica, el que sens dubte comportarà que la manca de pla suposi una condemna.
Per a més informació pots posar-te en contacte amb:
Sr. Vicenç González
Director DEPARTAMENT JURÍDIC I LABORAL
Telèfon: 93 496 45 00
Correu electrònic: vgonzalez@pimec.org
D’altra banda, l’article estableix una sèrie de possibilitats per, a posteriori, atenuar aquesta responsabilitat:
Confessar les autoritats el delicte abans que s’iniciï un procediment judicial contra l’empresa.
Col·laborar en la investigació d’una manera rellevant durant el procés.
Haver procedit a reparar el dany abans del judici oral.
Haver establert abans del judici oral mesures eficaces per prevenir en el futur la comissió de delictes sota la cobertura legal de l’empresa.
L’article només és aplicable a una llista tancada de delictes que n’inclou alguns de molt habituals com ara l’estafa, la falsificació de targetes de crèdit o els delictes contra la propietat intel·lectual i industrial, el mercat i els consumidors.
El Projecte de reforma del Codi penal aprovat el 22 de gener de 2015 defineix amb més claredat el sistema perquè les empreses implantin un programa de prevenció de delictes, que es concreta en l’adopció d’un Programa de Compliment Corporatiu “”formal””, de manera que l’existència prèvia d’un model de vigilància i control idoni per prevenir delictes podrà arribar a eximir la persona jurídica de responsabilitat penal.
Aquest pla de prevenció ha d’incloure els següents aspectes:
Anàlisi de riscos. El punt de partida és identificar les activitats de l’empresa que puguin generar imputacions penals, tant en relació a la pròpia organització de l’empresa com pel que fa als empleats sotmesos a situacions de risc.
Creació d’un Codi de Conducta. Detectats els possibles riscos, s’han d’establir per escrit els reglaments i protocols de procediment necessaris per minimitzar aquests riscos.
Formació del personal. Cal poder provar que el personal implicat coneix i entén el Codi de Conducta i la seva finalitat.
Control del Programa. S’ha d’implantar una estructura independent amb un responsable al seu càrrec que garanteixi l’aplicació del programa i el sotmeti a revisió i millora periòdiques, i que estigui dotada dels recursos financers necessaris, incloent-hi un sistema disciplinari que sancioni adequadament l’incompliment de les mesures establertes. Així doncs, apareix la nova figura del “”Compliance Officer””, persona amb formació jurídica designada per l’empresa per fer-se càrrec de la gestió i control del compliment del pla implementat.
Servei de consultes. Cal implantar també un servei de consultes, amb garantia de confidencialitat, per canalitzar informacions i denúncies.
Sistema disciplinari i verificació periòdica del funcionament del model i la seva adaptació als canvis i noves circumstàncies.
Amb la reforma actual es pretén que en els supòsits en què l’empresa hagi estat diligent, i malgrat això el delicte s’hagi comès, aquesta no ha d’assumir responsabilitat, i el mecanisme establert explícitament per eximir aquesta responsabilitat és el “”compliance plan””, del qual, a més, es defineixen l’estructura i funcions.
Es tracta, per tant, de crear un incentiu perquè les empreses adoptin un model d’autoregulació inspirat en el sistema anglosaxó, és a dir, que siguin les mateixes empreses les que implantin mecanismes per evitar la comissió de delictes.
Donades aquestes noves circumstàncies, és imprescindible disposar d’un pla de prevenció de delictes. S’està oferint explícitament una via per eximir de responsabilitat la persona jurídica, el que sens dubte comportarà que la manca de pla suposi una condemna.
Per a més informació pots posar-te en contacte amb:
Sr. Vicenç González
Director DEPARTAMENT JURÍDIC I LABORAL
Telèfon: 93 496 45 00
Correu electrònic: vgonzalez@pimec.org