L’aprovació definitiva de la reforma concursal pel Congrés dels Diputats va tenir lloc el passat 25 d’agost, si bé la seva entrada en vigor es va produir el 26 de setembre, una vegada publicada al BOE la Llei 16/2022 i passada la vacatio legis.Tal com preveu al seu Preàmbul, la reforma pretén abordar les principals limitacions que fins ara han afectat el sistema d’insolvències espanyol, bàsicament promovent les institucions preconcursals o de prevenció anticipada de situacions d’insolvència però amb vocació de continuïtat, preveient mecanismes d’agilització o abreujament del procediment i també modificant la institució de la segona oportunitat.   Des d’un punt de vista procedimental i amb la finalitat de reestructuració del deute amb garantia dels creditors i de continuïtat de l’empresa, s’introdueixen els anomenats plans de reestructuració. Es configuren com una eina preconcursal dirigida a evitar la insolvència o a superar-la en un estadi prematur, evitant el mal anomenat estigma associat al concurs per mitjà d’una reestructuració del passiu o altres operacions de reestructuració en l’àmbit societari, laboral, dels actius de l’empresa, etc. En la nova regulació també es dona carta blanca a l’eina del pre-pack, la qual era una institució acceptada i aplicada a la pràctica judicial en el sentit de poder garantir la viabilitat de negocis abans d’entrar en el procediment, dotant d’agilitat les vendes de negocis o unitats productives en actiu. Així, s’evita l’efecte perniciós que la demora o manca de flexibilitat del procediment pot tenir en la continuïtat empresarial o en la pèrdua de valor dels actius, mitjançant el nomenament d’un expert a través del qual es vehicularà la venda d’una o diverses unitats productives prèviament a la declaració de concurs.Així mateix, dintre de la vocació de la reforma d’incrementar l’eficàcia del procediment, s’introdueixen modificacions procedimentals dirigides a la seva agilització. En particular, cal esmentar el procediment especial per a microempreses, partint de la base que aquesta tipologia suposa entorn d’un 94% del teixit empresarial del país i que la pràctica fa patent que en moltes ocasions no poden assumir els costos derivats del concurs i la seva rigidesa i dilatació. Per tant, s’implementa un nou procediment especial per a les microempreses, caracteritzat per la simplificació processal i la reducció de costos sense afectació dels drets dels participants en el procediment. El procediment és únic per a microempreses i inclou, o bé una via de liquidació ràpida, o bé un procediment de continuïtat amb gestió flexible.Per altra banda, davant de l’efecte devastador de la dilatació en el temps del procediment, la norma vigent redueix els terminis pel que fa als repartiments de les sol·licituds de concurs i de la declaració d’aquest, s’avança el termini per poder presentar proposta de conveni i, en seu de liquidació, no esdevé obligatori que el jutge aprovi el pla de liquidació. Respecte als concursos sense massa (insuficiència o carència d’actius), es modifica el règim de la declaració i conclusió en el mateix acte, que passa a ser un règim de declaració i control per part dels creditors pel que fa a possibles accions de rescissió i per a la qualificació del concurs.Una altra institució que s’ha vist modificada per la reforma ha estat la de l’exoneració de passiu insatisfet, la qual s’inclou dintre del concurs de persona física. Una de les novetats en aquest sentit es troba en el fet que se suprimeix la presumpció de bona fe pel que fa a poder accedir a l’exoneració del deute per haver celebrat o intentat celebrar un acord extrajudicial de pagaments, si bé, des d’un punt de vista subjectiu, s’amplien les prohibicions o exempcions per acollir-se al benefici. En concret, es veta l’accés al règim: a) per sancions administratives fermes per infraccions tributàries greus, de seguretat social o d’ordre social, o de derivació de responsabilitat a la persona deutora en els deu anys anteriors; b) per declaració de la persona deutora com a persona afectada per la qualificació culpable del concurs d’un tercer en els 10 anys anteriors; c) per incompliment de la persona deutora dels deures d’informació i col·laboració amb el jutge i l’administració concursal; d) per subministrament d’informació falsa o enganyosa o comportament temerari o negligent a l’hora de contraure l’endeutament. Quant al procediment, aquest pivota entre dues vies: exoneració amb sotmetiment a un pla de pagaments, o exoneració amb liquidació de la massa activa. Així mateix, cal destacar que amb l’opció d’exoneració amb pla de pagaments, preveu la possibilitat de conservació de l’habitatge habitual. Cal dir que una de les modificacions més debatudes pel que fa al règim de la segona oportunitat i l’exoneració del passiu insatisfet radica en el tractament del crèdit públic, A la norma vigent s’estableix que els deutes de dret públic no es podran exonerar si passen de determinats llindars. Concretament, els primers 5.000 euros es podran exonerar de forma íntegra, però passat aquest llindar només quedarà exonerat el 50% del deute amb un topall de 10.000 euros. Més informació: ralvarez@pimec.orgRaquel ÁlvarezAdvocada del Departament Jurídic de PIMECÀrea Civil i Mercantil