El Tribunal Suprem, mitjançant interlocutòria per la qual acorda la no admissió d’un recurs de cassació, recorda que la potestat disciplinària de les persones ocupadores no queda delimitada només al lloc de treball quan l’actuació que es rebutja, mitjançant sanció, té una clara vinculació a la feina.Així, la persona ocupadora pot sancionar determinades conductes comeses fora de l’horari i el lloc de treball amb vista a la protecció de la convivència, el respecte i la dignitat entre les persones i les relacions personals que aquestes puguin tenir, amb la resta de companys i companyes, en ocasió de la feina desenvolupada.En el supòsit sobre el qual s’interposava recurs de cassació trobem que una persona, fora del lloc i horari de treball, va patir assetjament via xarxes socials per part de dues persones de la plantilla que no només pertanyien al mateix col·lectiu de feina, sinó que també havien compartit formacions en l’època de pràctiques.Si bé el recurs de cassació en unificació de doctrina és desestimat per falta de l’element de paral·lelisme en la sentència recorreguda i la sentència de contrast, l’Alt Tribunal recorda que té declarat, ja des de la seva sentència de 21 de setembre de 2017 (recurs 2397/17), que l’empresa té la potestat per a exercir les facultats disciplinàries fins i tot quan la conducta de la persona treballadora es realitza fora de l’horari i del lloc de treball quan es tracti d’una conducta manifestament contrària a dret.És important, doncs, donar compliment a la normativa vigent i comptar amb protocols de prevenció i actuació enfront de situacions d’assetjament. Des del Departament Jurídic de PIMEC us podem ajudar en la confecció i seguiment d’aquells casos que puguin sorgir.