Des de la nostra entitat, PIMEC, valorem positivament totes les actuacions que s’estan fent dins del context de la reforma horària, ja que entenem que és de gran importància treballar per obtenir una racionalització horària que faci possible la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, i al mateix temps una optimització del temps de treball.
Una reforma horària revertirà en el benefici de les empreses catalanes i els seus treballadors. Tot i això, cal posar en relleu que no es pot exigir una reforma horària uniforme, que no atengui les múltiples especificitats de cada sector. S’han de fer compatibles les necessitats del nostre teixit empresarial amb les de les persones treballadores, diferents entre si, ajustant-hi en cada cas les mesures a adoptar. S’ha de trobar un equilibri adequat entre les necessitats de les empreses i les dels treballadors. Hauria de ser, per tant, una reforma progressiva, on alguns sectors actuessin com a motor (Administració, escoles, oficines) i d’altres s’anessin adaptant posteriorment al canvi d’hàbits de la població (comerç, restauració, oci i cultura).
Des de PIMEC s’han traslladat al Parlament de Catalunya tot un conjunt d’esmenes a la proposta de Llei de Reforma Horària per tal de garantir que les reformes seran aplicades de forma generalitzada i sostinguda en el temps.
S’ha valorat positivament que els poders públics de Catalunya promoguin una jornada laboral més compacta i flexible, que prioritzi la productivitat enfront del presencialisme i que permeti delimitar millor el temps destinat a la feina i n’alliberi per a usos personals, familiars i socials. Això s’ha de garantir amb la implantació de mesures que no representin cap cost afegit a les empreses com, per exemple, la reducció del temps de dinar, la rotació de llocs de treball i la polivalència funcional, els sistemes d’horaris flexibles, les bosses d’hores, la flexibilitat d’entrada i sortida, i la implementació de la jornada contínua allà on el sector i el lloc de treball ho permetin, entre d’altres.
Dit l’anterior, cal posar en relleu la realitat de les pimes, que en moltes ocasions no tenen els recursos humans ni econòmics per poder implantar algunes de les mesures que promou aquesta reforma horària, ja sigui la creació de menjadors a les empreses, la utilització de torns de treball, jornades contínues, etc. La realitat d’un gran nombre de pimes i autònoms radica en la necessitat de donar un servei personalitzat durant tota la jornada als clients, cosa que fa que algunes pimes, com per exemple les de serveis, acabin depenent dels horaris dels seus clients. La problemàtica s’agreuja quan les pimes presten serveis a països amb fusos horaris completament diferents.
Aquests canvis horaris podrien donar lloc a unes reivindicacions socials o laborals impossibles d’assumir per a les empreses, relacionades amb les feines per torns i els criteris per considerar hores nocturnes contemplats en els diferents convenis col·lectius. Això introduiria conflictivitat en les relacions i seria lesiu per a totes les parts.
PIMEC es posiciona en contra del distintiu “empresa promotora del nou horari per a les empreses”, previst a l’article 7 de la proposició de llei, ja que entenem que això comportarà una major càrrega administrativa per a les pimes i les situarà en una clara situació de desavantatge davant les grans empreses. D’altra banda, ja existeixen prou distintius dins de l’àmbit empresarial on es podrien encabir les mesures adoptades per promoure un nou horari, com el de la responsabilitat social corporativa (RSC).
També valorem negativament que l’administració pública promogui, per mitjà dels seus òrgans de contractació, la inclusió en els plecs de contractació de clàusules socials que afavoreixin el compliment del nou horari, pels mateixos motius exposats anteriorment.
En relació amb l’àmbit educatiu, seria interessant plantejar quins són els horaris més adients fora del període lectiu. La reforma del calendari escolar hauria de passar per una necessària flexibilització del calendari laboral dels treballadors. D’altra banda, considerem important garantir l’accés dels infants a les activitats extraescolars en igualtat d’oportunitats i revisar el transport escolar per tal que qualsevol infant pugui gaudir d’aquestes activitats.
Pel que fa al sector del comerç, la proposició de llei estableix una franja recomanada d’obertura de 7 del matí a 7.30 h de la tarda. Actualment el 50% de les vendes dels comerços catalans es concentra de les 12 h a les 13 h i de les 19 h a les 20 h. En aquest sentit, primer de tot haurien de canviar-se els hàbits de consum a partir d’una campanya de sensibilització. En segon lloc, s’apel·la a una franja recomanada i no obligatòria. D’aquesta manera, no podem garantir que la totalitat del sector (petits i grans) compleixi aquest compromís. Per últim, és imprescindible un estudi previ de què significaria el canvi de model a nivell comercial.
Quant als espectacles públics i activitats recreatives, es va proposar eliminar la franja horària que es contempla en aquest article, ja que aquesta regulació suposaria una greu ingerència de l’Administració en la llibertat individual de les persones de decidir com gaudir del seu temps d’oci.
En l’actualitat, ja existeixen normatives tècniques i específiques per delimitar els horaris dels espectacles públics i activitats recreatives i culturals adaptades a la singularitat de cada sector, que han estat fruit de l’autoregulació i la col·laboració activa dels agents implicats amb l’Administració. Vam recomanar seguir amb la via de la cerca del consens.
Perquè aquesta reforma sigui un èxit, tal com ja s’ha exposat anteriorment, s’hauran d’encaixar amb garanties totes les peces, ja que els sectors del comerç, la restauració, l’oci i la cultura són les últimes baules d’una cadena que comença amb les decisions individuals de les persones. Aquests sectors són molt sensibles a les demandes dels ciutadans, i seguiran de forma automàtica i no traumàtica el canvi d’hàbits que aquests operin.
Respecte a la incentivació de la cultura del teletreball i del treball no presencial, valorem positivament la seva promoció, però posant atenció al fet que el treball no presencial s’associa a un conjunt de riscos psicosocials. Per aquest motiu, entenem que seria necessari introduir limitacions al respecte.
PIMEC valora positivament que es treballi per assolir un pacte nacional per a la reforma horària com a instrument de concertació i governança, sempre que les reformes estiguin basades en incentivacions i no en imposicions o restriccions.