18/11/2015
PIMEC i les entitats del sector sanitari, farmacèutic i de la dependència s’uneixen per denunciar qu
Clam unitari per exigir responsabilitat i solucions a les administracions davant dels impagaments
Els professionals del sector insisteixen que la garantia
Barcelona, 19 de novembre de 2015. PIMEC, la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM), l’Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES), el Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya (CCFC), la Federació d’Associacions de Farmàcies de Catalunya (FEFAC), la Federació Espanyola de Tècnics Ortopèdics (FETOR), la Federació Espanyola de Distribuïdors Farmacèutics (FEDIFAR) i la Unió de Petites i Mitjanes Residències (UPIMIR) han comparegut avui davant dels mitjans de comunicació per manifestar i denunciar de manera conjunta la dimensió del problema a què s’està enfrontant la sanitat sense que les administracions prenguin les mesures necessàries per solucionar-lo, posant en risc la prestació de serveis bàsics i de drets irrenunciables dels ciutadans.
Les organitzacions convocants han coincidit a afirmar que estem en una situació insostenible i de màxima urgència per la manca de coresponsabilitat de les Administracions. Consideren inacceptable que un dret bàsic i fonamental com és la salut (incloent-hi la protecció social al dependent) no estigui garantit. Davant d’aquesta situació, exigeixen ser tractats amb el mateix sentit de la responsabilitat que el sector exerceix envers els ciutadans. En aquest sentit, ja fa anys que aquestes organitzacions donen compliment als drets dels ciutadans buscant recursos propis per no deixar de prestar mai el servei, proveir els medicaments i productes emprats, de manera que posen en risc la pròpia viabilitat.
El president de PIMEC, Josep González, ha obert les intervencions deixant palès que la patronal dóna suport i se suma a les revindicacions perquè “és del tot necessari trobar una solució urgent i immediata a aquesta greu problemàtica que atempta contra la viabilitat dels centres sanitaris, les farmàcies i el sector de la dependència, i posa en perill milers de llocs de treball”. Aquesta situació ha tingut un impacte directe en les seves relacions amb clients i proveïdors, ja que “s’han vist obligats a ajornar el pagament a tercers, fet que genera situacions de tensió, a més de l’increment de despeses financeres”, ha afegit.
Per la seva banda, la presidenta d’ACES, Cristina Contel, ha manifestat que “les entitats sanitàries i sociosanitàries tenen a dia d’avui un deute acumulat del 33% de la facturació del mes de juny i el 100% de la facturació dels mesos de juliol, agost, setembre i octubre i, per tant, fa més de quatre mesos que presten serveis sanitaris a la ciutadania pagant els seus treballadors, els seus proveïdors (darrere dels quals hi ha nòmines), la seguretat social i la resta d’impostos. Tot plegat, sense cobrar”. Això es tradueix en un import de deute al voltant dels 380 milions d’euros per cada mes i afecta 60.000 treballadors que estan en el conveni SISCAT (Sistema Integral de Salut de Catalunya).
Pel que fa al sector farmacèutic, Jordi de Dalmases, president del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, ha reiterat que “som davant d’un problema que ha demostrat ser estructural, que es repeteix des de fa 4 anys i que es pot preveure des del moment en què s’aproven els pressupostos”. “Demanem responsabilitat a tothom, perquè la salut és una necessitat bàsica i tots hem de fer el que tenim a les nostres mans perquè aquest dret estigui garantit”, ha afegit. En aquest sentit, ha instat totes les forces polítiques a “comprometre’s per trobar una solució definitiva que permeti garantir la viabilitat dels serveis sanitaris, que durant tots aquests anys han mostrat el seu compromís absolut amb la salut de la població”.
Per la seva banda, Antoni Torres, president de la FEFAC, ha manifestat que “la despesa pública en medicaments a Catalunya s’ha reduït un 27% en els darrers cinc anys” (passant de 1.863 M€ l’any 2009 a 1.355 l’any 2014, és a dir, 508 M€ menys, mentre que el pressupost en Salut en el mateix període ha passat de 9.400 M€ a 8.290, 1.110 menys). Això vol dir que “”quasi 1 de cada 2 euros de retallada en despesa de salut els han aportat les farmàcies””. Per això, “han hagut de realitzar un important esforç de contenció, que s’agreuja amb els continus retards en el pagament de les factures des de fa quatre anys”. Avui, el deute acumulat és de 330 milions d’euros dels medicaments dispensats al juliol, agost i setembre.
FEDIFAR també ha manifestat la seva preocupació per la situació d’impagaments que viuen les oficines de farmàcia de Catalunya i ha reclamat que es posi solució a un problema que posa en risc la prestació d’un servei bàsic per a la societat catalana. En aquest sentit, el vicepresident de FEDIFAR, Vicenç Calduch, ha assenyalat que “cal trobar una solució urgent i definitiva per acabar amb un problema que s’ha cronificat, i s’han de posar els mitjans necessaris per evitar que es torni a produir una situació similar en el futur”.
El president de FETOR, Santiago Maza, ha recordat que el sector de l’ortopèdia “ja es va mobilitzar el passat 5 d’octubre contra les retallades a les prestacions de productes ortopèdics que té previst aplicar el Ministeri de Sanitat, ja que afecta greument els usuaris i posa en perill la viabilitat econòmica dels centres dispensadors i complica enormement la prescripció”. A això cal afegir que “els pagaments de les administracions, per sobre dels terminis legals establerts, dificulta el dia a dia de moltes ortopèdies, especialment en uns moments en què aconseguir algun tipus de finançament és una tasca complicada”.
En el seu torn, Vicente Botella, president d’UPIMIR, ha reiterat que “el sector social és un sector no financer, que cuida i atén els ciutadans més fràgils i amb més necessitats, els dependents”. Així mateix, ha recordat que “la majoria de les empreses d’aquest sector són pimes”. Davant d’aquesta realitat, ha denunciat que “no entenem el continuat i progressiu desmantellament de la llei de la dependència” i ha deixat palès que el sector de la dependència “és la quarta pota del benestar de la societat”.
Per a Antoni Cañete, secretari general de PIMEC i president de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM), “tant la directiva europea com la llei espanyola obliguen a pagar a 30 dies en l’àmbit públic i, per tant, és difícil d’explicar que els terminis de pagament estiguin empitjorant en comptes de millorant, en un moment en què les recaptacions per impostos han pujat. No es pot jugar amb un servei bàsic com la salut”.
Les entitats convocants alerten de la situació i exigeixen:
Que s’arbitri i alliberi de manera immediata un pagament a compte del deute acumulat, suficient perquè els permeti fer front a les seves obligacions amb tercers aquest mateix mes de novembre, i que es determini un calendari de liquidació del deute restant.
Que es compleixin els terminis de pagament que la llei o concerts determinen.
Que es dissenyi i s’implanti un nou sistema de finançament. L’actual ha demostrat ser ineficient, ja que el sector porta anys amb els mateixos o similars problemes en els pagaments. El nou sistema ha d’evitar que s’acumulin endarreriments que asfixien els centres i farmàcies i generen importants dificultats de funcionament i costos financers, una situació que posteriorment s’ha intentat solucionar alliberant fons de forma massiva per fer front al deute acumulat.
Que les Administracions elaborin i aprovin pressupostos reals. No permetre miratges comptables, fent canvis en el sistema actual d’elaboració, control i aprovació de pressupostos que impedeixin l’infrafinançament crònic de la salut, amb la justificació que és l’única partida pressupostària que posteriorment es pot ampliar, ja que els fets demostren la complexitat de fer-ho, que posa en risc les prestacions.
Cal, doncs, una resposta immediata i valenta que doni sortida a aquesta greu situació en la qual ens trobem immersos per part de les administracions que tenen l’obligació de tutelar i garantir l’efectivitat del dret de protecció a la salut.
Les organitzacions convocants han coincidit a afirmar que estem en una situació insostenible i de màxima urgència per la manca de coresponsabilitat de les Administracions. Consideren inacceptable que un dret bàsic i fonamental com és la salut (incloent-hi la protecció social al dependent) no estigui garantit. Davant d’aquesta situació, exigeixen ser tractats amb el mateix sentit de la responsabilitat que el sector exerceix envers els ciutadans. En aquest sentit, ja fa anys que aquestes organitzacions donen compliment als drets dels ciutadans buscant recursos propis per no deixar de prestar mai el servei, proveir els medicaments i productes emprats, de manera que posen en risc la pròpia viabilitat.
El president de PIMEC, Josep González, ha obert les intervencions deixant palès que la patronal dóna suport i se suma a les revindicacions perquè “és del tot necessari trobar una solució urgent i immediata a aquesta greu problemàtica que atempta contra la viabilitat dels centres sanitaris, les farmàcies i el sector de la dependència, i posa en perill milers de llocs de treball”. Aquesta situació ha tingut un impacte directe en les seves relacions amb clients i proveïdors, ja que “s’han vist obligats a ajornar el pagament a tercers, fet que genera situacions de tensió, a més de l’increment de despeses financeres”, ha afegit.
Per la seva banda, la presidenta d’ACES, Cristina Contel, ha manifestat que “les entitats sanitàries i sociosanitàries tenen a dia d’avui un deute acumulat del 33% de la facturació del mes de juny i el 100% de la facturació dels mesos de juliol, agost, setembre i octubre i, per tant, fa més de quatre mesos que presten serveis sanitaris a la ciutadania pagant els seus treballadors, els seus proveïdors (darrere dels quals hi ha nòmines), la seguretat social i la resta d’impostos. Tot plegat, sense cobrar”. Això es tradueix en un import de deute al voltant dels 380 milions d’euros per cada mes i afecta 60.000 treballadors que estan en el conveni SISCAT (Sistema Integral de Salut de Catalunya).
Pel que fa al sector farmacèutic, Jordi de Dalmases, president del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, ha reiterat que “som davant d’un problema que ha demostrat ser estructural, que es repeteix des de fa 4 anys i que es pot preveure des del moment en què s’aproven els pressupostos”. “Demanem responsabilitat a tothom, perquè la salut és una necessitat bàsica i tots hem de fer el que tenim a les nostres mans perquè aquest dret estigui garantit”, ha afegit. En aquest sentit, ha instat totes les forces polítiques a “comprometre’s per trobar una solució definitiva que permeti garantir la viabilitat dels serveis sanitaris, que durant tots aquests anys han mostrat el seu compromís absolut amb la salut de la població”.
Per la seva banda, Antoni Torres, president de la FEFAC, ha manifestat que “la despesa pública en medicaments a Catalunya s’ha reduït un 27% en els darrers cinc anys” (passant de 1.863 M€ l’any 2009 a 1.355 l’any 2014, és a dir, 508 M€ menys, mentre que el pressupost en Salut en el mateix període ha passat de 9.400 M€ a 8.290, 1.110 menys). Això vol dir que “”quasi 1 de cada 2 euros de retallada en despesa de salut els han aportat les farmàcies””. Per això, “han hagut de realitzar un important esforç de contenció, que s’agreuja amb els continus retards en el pagament de les factures des de fa quatre anys”. Avui, el deute acumulat és de 330 milions d’euros dels medicaments dispensats al juliol, agost i setembre.
FEDIFAR també ha manifestat la seva preocupació per la situació d’impagaments que viuen les oficines de farmàcia de Catalunya i ha reclamat que es posi solució a un problema que posa en risc la prestació d’un servei bàsic per a la societat catalana. En aquest sentit, el vicepresident de FEDIFAR, Vicenç Calduch, ha assenyalat que “cal trobar una solució urgent i definitiva per acabar amb un problema que s’ha cronificat, i s’han de posar els mitjans necessaris per evitar que es torni a produir una situació similar en el futur”.
El president de FETOR, Santiago Maza, ha recordat que el sector de l’ortopèdia “ja es va mobilitzar el passat 5 d’octubre contra les retallades a les prestacions de productes ortopèdics que té previst aplicar el Ministeri de Sanitat, ja que afecta greument els usuaris i posa en perill la viabilitat econòmica dels centres dispensadors i complica enormement la prescripció”. A això cal afegir que “els pagaments de les administracions, per sobre dels terminis legals establerts, dificulta el dia a dia de moltes ortopèdies, especialment en uns moments en què aconseguir algun tipus de finançament és una tasca complicada”.
En el seu torn, Vicente Botella, president d’UPIMIR, ha reiterat que “el sector social és un sector no financer, que cuida i atén els ciutadans més fràgils i amb més necessitats, els dependents”. Així mateix, ha recordat que “la majoria de les empreses d’aquest sector són pimes”. Davant d’aquesta realitat, ha denunciat que “no entenem el continuat i progressiu desmantellament de la llei de la dependència” i ha deixat palès que el sector de la dependència “és la quarta pota del benestar de la societat”.
Per a Antoni Cañete, secretari general de PIMEC i president de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM), “tant la directiva europea com la llei espanyola obliguen a pagar a 30 dies en l’àmbit públic i, per tant, és difícil d’explicar que els terminis de pagament estiguin empitjorant en comptes de millorant, en un moment en què les recaptacions per impostos han pujat. No es pot jugar amb un servei bàsic com la salut”.
Les entitats convocants alerten de la situació i exigeixen:
Que s’arbitri i alliberi de manera immediata un pagament a compte del deute acumulat, suficient perquè els permeti fer front a les seves obligacions amb tercers aquest mateix mes de novembre, i que es determini un calendari de liquidació del deute restant.
Que es compleixin els terminis de pagament que la llei o concerts determinen.
Que es dissenyi i s’implanti un nou sistema de finançament. L’actual ha demostrat ser ineficient, ja que el sector porta anys amb els mateixos o similars problemes en els pagaments. El nou sistema ha d’evitar que s’acumulin endarreriments que asfixien els centres i farmàcies i generen importants dificultats de funcionament i costos financers, una situació que posteriorment s’ha intentat solucionar alliberant fons de forma massiva per fer front al deute acumulat.
Que les Administracions elaborin i aprovin pressupostos reals. No permetre miratges comptables, fent canvis en el sistema actual d’elaboració, control i aprovació de pressupostos que impedeixin l’infrafinançament crònic de la salut, amb la justificació que és l’única partida pressupostària que posteriorment es pot ampliar, ja que els fets demostren la complexitat de fer-ho, que posa en risc les prestacions.
Cal, doncs, una resposta immediata i valenta que doni sortida a aquesta greu situació en la qual ens trobem immersos per part de les administracions que tenen l’obligació de tutelar i garantir l’efectivitat del dret de protecció a la salut.