Per bé que durant els anys de crisi els costos laborals a Catalunya han augmentat, ho han fet menys que els preus, cosa que ha contribuït a moderar la inflació i la competitivitat de l’economia catalana.
Catalunya segueix essent competitiva en matèria de cost salarial respecte als països més avançats d’Europa.
L’esforç dels agents, no obstant això, no s’ha vist acompanyat per part de l’Administració en la mesura que les cotitzacions socials han augmentat.
Els convenis col·lectius que apliquen les pimes acostumen a ser d’àmbit superior al de l’empresa. Entre 2008 i 2014 els increments salarials pactats han estat més moderats que la variació de l’IPC.

Barcelona, 29 d’octubre de 2015.En el període de crisi econòmica profunda, del 2008 al 2014, l’evolució dels costos laborals ha contribuït a millorar la competitivitat catalana. Així ho constata el darrer informe de l’Observatori de la PIMEC “Costos laborals i negociació col·lectiva a Catalunya 2008-2014”, que destaca també els següents trets de l’evolució del cost laboral:

El cost laboral per hora treballada a Catalunya va ser al 2014 de 20,8€, el mateix nivell a què estava al 2010 en termes nominals, i un 8% inferior en termes reals (descomptada la inflació).
Dels dos grans components del cost laboral, els sous i salaris s’han moderat i al 2014 representaven el 74,3% del cost total; en canvi, les cotitzacions socials (22,5% del cost al 2014) han augmentat 1,3 punts percentuals des del 2011. Els altres costos (3,2% del total) també han reduït el seu pes; costos que inclouen cotitzacions voluntàries, prestacions socials, indemnitzacions per acomiadament, despeses de formació, despeses de transport i despeses de caràcter social.
Existeix una relació directa entre dimensió empresarial i costos laborals: 24€ l’hora a les empreses grans, 21€ a les mitjanes i 16€ a les petites. Aquesta diferència descansa en el fet que els sous i salaris de les empreses grans són més alts.
Les cotitzacions socials tenen un pes més elevat en el cost laboral de les pimes (23,6%) que no pas en el de les empreses de més dimensió (21,8%). És a dir, el que sovint s’anomena “impost sobre els sous i salaris” penalitza les empreses més petites.
El sector industrial és el que presenta els costos laborals més alts. Pel que fa als serveis i a la construcció, tenen uns costos per hora similars; però en els serveis, els sous i salaris tenen més pes, mentre que la construcció és el sector que paga més cotitzacions socials, pel major risc laboral que comporta.
Catalunya presenta uns costos laborals més baixos que el conjunt de la UE-28; més alts que els nous estats membres (140,7%) i més baixos que els de la UE-15 i Noruega (-27,3%). Durant el període 2008-2014, Catalunya ha vist incrementats els costos laborals per sota de la majoria de països europeus, de manera que s’ha guanyat competitivitat.
Entre 2008 i 2014 als convenis col·lectius s’han pactat increments salarials positius amb taxes lleugerament més moderades que l’IPC.

 
Visita el lloc web de l’Observatori de la PIMEC per consultar l’informe.