10/02/2015
PIMEC, com a membre de la PMcM, reforça el “Manifest Tolerància Zero amb la Morositat”
El president de PIMEC ha estat present a la III Cimera Politicoempresarial de la Morositat, celebrada avui a Madrid
La patronal insisteix en la necessit
Barcelona, 11 de febrer de 2015. PIMEC reforça el “Manifest Tolerància Zero amb la Morositat”, promogut per la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMCM) en el marc de la III Cimera de la Morositat celebrada avui al CaixaForum de Madrid. Avui s’ha aconseguit un gran pacte amb els partits i els grups de l’arc parlamentari per al compliment del termini màxim de pagament a proveïdors de 30 dies a les administracions públiques i de 60 en l’entorn empresarial, tal com preveu l’actual legislació.
Josep González, president de PIMEC, ha estat present a la trobada politicoempresarial que també ha comptat amb la participació del ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro; la directora d’Emprenedoria i Pimes de la Comissió Europea, Joanna Drake; el director de la Representació a Espanya de la Comissió Europea, Francisco Fonseca; així com de representants de partits polítics com el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez; Rafael Hernando del PP, Alberto Garzón d’Izquierda Unida, Josep Sánchez-Llibre del Grup Català, Pedro Azpiazu del Grup Basc, i Álvaro Anchuelo d’UPyD.
Govern i partits polítics han coincidit en el fet que cal que hi hagi un consens unànime per aconseguir acabar amb aquesta problemàtica que s’ha intensificat en els últims anys. La morositat ha causat el tancament d’unes 400.000 empreses, principalment pimes, des de l’inici de la crisi a l’Estat espanyol.
Per això, les forces parlamentàries també s’han adherit al “Manifest Tolerància Zero amb la Morositat” de la PMcM. Si es complissin les propostes que conté, no només s’acabaria amb la dilació abusiva dels terminis de pagament a proveïdors, sinó que estaríem davant d’un compromís polític que permetrà que no es creïn més trampes per saltar-se legalment els terminis de pagament. Segons el seu últim informe, el termini mitjà de pagament del sector privat va passar de 93 dies el 2012 a 85 el 2013, enfront dels 60 dies que marca la llei. D’altra banda, el període de pagament del sector públic va millorar en 30 dies, passant de 141 dies el 2012 a 111 el 2013, xifra que, tot i així, gairebé quadruplicava el màxim legal (30 dies).
“Manifest Tolerància Zero amb la Morositat” de la PMcM
Aquest manifest advoca per un acord de tolerància zero davant de la morositat. Es tracta d’una declaració d’intencions que posa l’èmfasi en una de les reivindicacions clau en el plantejament d’aquesta entitat: el règim sancionador, amb el qual es pretén multar les empreses que no paguin els seus proveïdors en els terminis establerts per llei.
PIMEC entén que un règim sancionador és l’única manera d’aconseguir un major compliment del termini de pagament màxim de 60 dies establert per la Llei de lluita contra la morositat. Amb les sancions s’evitarien molts dels mals hàbits de pagament que hi ha al nostre país, i s’acabaria amb les pràctiques abusives d’imposar terminis de pagament lleonins.
El “Manifest Tolerància Zero amb la Morositat” també recull altres propostes per reduir de forma efectiva aquesta pràctica. Entre aquestes, la PMcM proposa implantar mesures no coercitives d’intermediació extrajudicial, com la figura del mediador, que tant d’èxit ha tingut a França. Així mateix, es contempla crear un mecanisme que asseguri que els contractistes paguin els seus subcontractistes; i desenvolupar un Observatori contra la Morositat que inclogui la participació activa i explícita de la PMcM. La posada en marxa d’aquesta plataforma permetria conèixer amb rigor el comportament en els pagaments al nostre país.
El manifest el completen mesures que fan referència a les despeses i costos inherents al cobrament de factures fora de termini, que han de ser abonats pel comprador, i és irrenunciable el dret a rebre interessos de demora. Una altra de les consideracions recollides en el document és que s’ha d’implementar, a la pràctica, la reserva de domini, un dret recollit en la Llei contra la Morositat però molt difícil d’exercir en la realitat empresarial.
De la mateixa manera, s’ha de dotar els creditors dels instruments per a la reposició immediata dels béns no pagats pel deutor quan hi hagi una clàusula de reserva de domini en el contracte. A més, cal evitar que la liquidació de factures mitjançant títols canviaris o a través de serveis financers, com el confirming, permeti als compradors ampliar els terminis de pagament legals.
Josep González, president de PIMEC, ha estat present a la trobada politicoempresarial que també ha comptat amb la participació del ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro; la directora d’Emprenedoria i Pimes de la Comissió Europea, Joanna Drake; el director de la Representació a Espanya de la Comissió Europea, Francisco Fonseca; així com de representants de partits polítics com el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez; Rafael Hernando del PP, Alberto Garzón d’Izquierda Unida, Josep Sánchez-Llibre del Grup Català, Pedro Azpiazu del Grup Basc, i Álvaro Anchuelo d’UPyD.
Govern i partits polítics han coincidit en el fet que cal que hi hagi un consens unànime per aconseguir acabar amb aquesta problemàtica que s’ha intensificat en els últims anys. La morositat ha causat el tancament d’unes 400.000 empreses, principalment pimes, des de l’inici de la crisi a l’Estat espanyol.
Per això, les forces parlamentàries també s’han adherit al “Manifest Tolerància Zero amb la Morositat” de la PMcM. Si es complissin les propostes que conté, no només s’acabaria amb la dilació abusiva dels terminis de pagament a proveïdors, sinó que estaríem davant d’un compromís polític que permetrà que no es creïn més trampes per saltar-se legalment els terminis de pagament. Segons el seu últim informe, el termini mitjà de pagament del sector privat va passar de 93 dies el 2012 a 85 el 2013, enfront dels 60 dies que marca la llei. D’altra banda, el període de pagament del sector públic va millorar en 30 dies, passant de 141 dies el 2012 a 111 el 2013, xifra que, tot i així, gairebé quadruplicava el màxim legal (30 dies).
“Manifest Tolerància Zero amb la Morositat” de la PMcM
Aquest manifest advoca per un acord de tolerància zero davant de la morositat. Es tracta d’una declaració d’intencions que posa l’èmfasi en una de les reivindicacions clau en el plantejament d’aquesta entitat: el règim sancionador, amb el qual es pretén multar les empreses que no paguin els seus proveïdors en els terminis establerts per llei.
PIMEC entén que un règim sancionador és l’única manera d’aconseguir un major compliment del termini de pagament màxim de 60 dies establert per la Llei de lluita contra la morositat. Amb les sancions s’evitarien molts dels mals hàbits de pagament que hi ha al nostre país, i s’acabaria amb les pràctiques abusives d’imposar terminis de pagament lleonins.
El “Manifest Tolerància Zero amb la Morositat” també recull altres propostes per reduir de forma efectiva aquesta pràctica. Entre aquestes, la PMcM proposa implantar mesures no coercitives d’intermediació extrajudicial, com la figura del mediador, que tant d’èxit ha tingut a França. Així mateix, es contempla crear un mecanisme que asseguri que els contractistes paguin els seus subcontractistes; i desenvolupar un Observatori contra la Morositat que inclogui la participació activa i explícita de la PMcM. La posada en marxa d’aquesta plataforma permetria conèixer amb rigor el comportament en els pagaments al nostre país.
El manifest el completen mesures que fan referència a les despeses i costos inherents al cobrament de factures fora de termini, que han de ser abonats pel comprador, i és irrenunciable el dret a rebre interessos de demora. Una altra de les consideracions recollides en el document és que s’ha d’implementar, a la pràctica, la reserva de domini, un dret recollit en la Llei contra la Morositat però molt difícil d’exercir en la realitat empresarial.
De la mateixa manera, s’ha de dotar els creditors dels instruments per a la reposició immediata dels béns no pagats pel deutor quan hi hagi una clàusula de reserva de domini en el contracte. A més, cal evitar que la liquidació de factures mitjançant títols canviaris o a través de serveis financers, com el confirming, permeti als compradors ampliar els terminis de pagament legals.