Barcelona, 13 d’octubre de 2023. Tenint en compte les dades relatives a l’Índex de Preus al Consum (IPC) publicades per l’INE, PIMEC continua destacant les dues tendències contraposades que s’observen. D’una banda, l’augment de preus dels aliments sense elaborar i les matèries primeres que s’estan traslladant a la resta de sectors productius i, de l’altra, la reducció de preus dels productes energètics, sobretot l’electricitat, que no s’està traslladant a la resta de sectors. En aquest sentit, cal recordar que quan els preus energètics augmenten, es traslladen amb relativa rapidesa a la resta de sectors, però que això no passa quan la tendència és a la inversa.Així, la patronal considera que les mesures preses, que han estat efectives per moderar els preus de l’electricitat, juntament amb l’evolució dels preus dels carburants i combustibles, s’han de complementar amb d’altres per aconseguir que aquesta tendència a la baixa dels preus energètics es traslladin als preus d’altres sectors. Així, considera que cal mantenir les mesures de contenció dels preus energètics, i també, mantenir a curt termini les de contenció dels preus dels carburants. A mitjà termini, PIMEC considera que cal accelerar l’electrificació de l’economia, a la vegada que augmentar la generació renovable, fets que tindran una incidència positiva en els preus, així com, en la reducció de la dependència energètica exterior. Al marge de la variable energètica, PIMEC assenyala també els efectes de la sequera com un element de risc per la inflació. La millora en la gestió de l’aigua esdevé una mesura estratègica en la contenció dels preus durant el pròxim any, per la seva incidència en els preus dels aliments sense elaborar, i s’alerta dels riscos de desencadenar un efecte inflacionari en altres sectors.Els riscos anteriors han provocat que les noves previsions dels organismes internacionals i estatals, com l’FMI i el Banc d’Espanya, sobre la inflació per a l’any 2024 siguin menys optimistes que fa uns mesos. En concret, preveuen una inflació al voltant del 4% – 3,9 l’FMI i el 4,3% el Banc d’Espanya – que allunya l’objectiu del 2% fins al 2025.També es constata que els efectes de segona ronda no s’estan revertint. En aquest sentit, PIMEC lamenta que l’única mesura per frenar l’augment de la inflació sigui l’augment de tipus d’interès, mesura que considera que pot comportar més perjudicis que beneficis l’actual situació econòmica.Des de la patronal es continua recomanant que els increments de salaris, que són necessaris, s’indexin a cistelles d’indicadors relacionats amb la millora de la competitivitat de les empreses, per exemple: productivitat, resultats, evolució del PIB, costos, etc. i no només a l’IPC, per contenir els efectes de segona ronda.Per capgirar aquesta situació, PIMEC reclama que les prioritats polítiques se centrin en els grups amb més tensions inflacionàries. En aquest sentit, continua reclamant que la rebaixa de l’IVA s’estengui a la carn i el peix, productes bàsics de la nostra dieta, fet que farà més efectiva aquesta mesura.A partir de l’IPC de setembre, PIMEC destaca que:Aquest repunta per tercer mes consecutiu i se situa en el 3,5%, nou dècimes per sobre del de juliol (2,6%), després de la desacceleració entre abril i juny (1,9%).Part d’aquesta repuntada és conseqüència de l’efecte calendar, el setembre de l’any passat l’IPC es va reduir de set dècimes (intermensual).Aquest comportament dels preus, és conseqüència, d’una banda, dels augments de preu dels aliments i begudes, del lleure i la cultura, de l’hoteleria i restauració i, en menor mesura del transport, en termes interanuals i, de l’altre, de les reduccions observades en els productes energètics.La inflació subjacent, que no té en compte els aliments no elaborats ni els productes energètics, es redueix tres dècimes, però encara continua en un nivell molt elevat, en el 5,8%.En relació amb el mes anterior (intermensual), els preus augmenten a Espanya (0,2%) i no varien a Catalunya (0,0%) i el seu increment en relació a fa un any se situa en el 3,5% a Espanya i en el 3,4% a Catalunya.L’augment de preus és conseqüència del comportament dels preus dels aliments i begudes no alcohòliques (10,5%), dels de les begudes alcohòliques i tabac (7,7%), dels del lleure i la cultura (5,0%), dels de l’hoteleria i restauració (6,3%), de les comunicacions (4,4%), dels del parament de la llar (3,9%) i, en menor mesura, dels del transport (3,8%). Per la seva banda, els preus dels productes energètics, en conjunt, es redueixen (-14,0%) de forma molt més intensa que els carburants i combustibles (-0,2%). També es redueixen els preus relacionats amb l’habitatge (-13,1%), a partir de la caiguda dels preus de la calefacció, enllumenat i distribució d’aigua (-27,6%). Sense la incidència dels productes energètics ni els aliments sense elaborar, la inflació subjacent se situa, tant a Catalunya com a Espanya, en el 5,8%, una mica per sota de la del mes anterior.Per grups, a Catalunya destaquen els creixements dels preus en termes interanuals, dels aliments i begudes no alcohòliques (9,6%), de les begudes alcohòliques i tabac (8,4%), de l’hoteleria i restauració (5,7%), del lleure i la cultura (5,4%), del transport (4,5%), del parament de la llar (4,5%) i de les comunicacions (4,3%). En sentit contrari, destaca la caiguda en els preus relacionats amb l’habitatge (-11,8%).Pel que fa a la Unió Monetària, la taxa harmonitzada, en relació amb el mes anterior, augmenta nou dècimes a Espanya (del 2,4% al 3,3%) i es redueix a la UM (del 5,2% al 4,3%). Aquesta evolució redueix el diferencial fins a 1,0 punts, tot i que manté, per dotzè mes consecutiu, la taxa d’Espanya per sota la de la UM, amb la qual cosa, tot i reduir-se, continua la incidència positiva en la competitivitat via preus respecte als països europeus.