El passat 30 de març el CaixaForum Macaya va acollir més de vuitanta persones, que van assistir a la primera Jornada “Pime i Salut: burnout de l’empresari i l’empresària”, que va organitzar la Fundació PIMEC. L’objectiu de l’esdeveniment era divulgar com aquesta síndrome psicològica, que neix de la tensió crònica producte de la interacció conflictiva entre la persona i la seva feina, afecta la presa de decisions empresarials. De fet, l’entorn actual de complexitat i incertesa, fins i tot amb situacions incomprensibles, comporta estats difícilment gestionables, que poden arribar a afectar la qualitat del procés de decisió, la marxa de la micro o petita empresa i la vida personal i familiar.  La jornada va començar de la mà de Josep González, president de la Fundació PIMEC, que va iniciar la seva intervenció mencionant que el burnout es coneix també, col·loquialment, com la síndrome del treballador cremat i d’aquí va fer la derivada a l’empresari cremat. De fet, va emfatitzar que l’objecte de la Fundació PIMEC és endinsar-se en l’anàlisi del burnout que pateix la persona empresària i minimitzar-ne els efectes adversos sobre l’evolució dels negocis.A continuació, el president de PIMEC, Antoni Cañete, va subratllar que la Fundació PIMEC és el cor de PIMEC i un element essencial, necessari i multiplicador dins de l’estratègia d’acció empresarial de la patronal. “S’ha de posar en valor la dimensió social de l’empresariat”, va destacar, tot afegint que “la persona empresària que pateix burnout posa en perill el negoci; per tant, aquesta síndrome psicològica agafa una dimensió molt gran”.Tot seguit, Mercè Salvat, secretària general del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, va explicar que qualsevol problema de salut té efectes multifactorials i que el burnout afecta les empreses, els treballadors i la societat en general. Va afegir que les empreses de Catalunya, que en un 94% tenen entre 0 i 9 treballadors, han patit moltes crisis continuades que han afectat la seva presa de decisions. Va anunciar que des del Departament de Salut estan desenvolupant propostes al voltant de la cura de la salut mental.Després va ser el torn de Marina Romeo, doctora i professora titular de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, que va definir el burnout com un esgotament físic i mental crònic, que va més enllà de l’estrès. Romeo va relacionar tres símptomes del burnout: el primer, l’esgotament emocional, en què la persona “no pot amb la seva ànima”; el segon, la despersonalització, en què el subjecte deixa de veure l’altre com un individu; i el tercer, el sentiment de baixa utilització personal, on la persona té la sensació de ser poc útil. La doctora Romeo va finalitzar la seva intervenció afirmant que la pandèmia ha estat el gran detonant del burnout i que aquest té una categoria pròpia, diferent de l’estrès, l’angoixa i la depressió. En particular, es viu un desequilibri entre el que el subjecte aporta i el que rep, però hi ha tractaments individuals i grupals per revertir-lo i la clau és la previsió.Marina Romeo es va incorporar a la taula rodona “Què és el burnout? La pandèmia del segle XXI”, amb Francesc Martí, cap de servei de PRL per a pimes i autònoms de MC Mutual, i Joan Piñol, director general de la Fundación Salud y Persona. Martí va subratllar que durant la pandèmia i en la postpandèmia van registrar un increment del 30% en patologies relacionades amb la salut mental, que en moltes ocasions es tradueixen en baixes laborals, que afecten més les dones que els homes. Per la seva banda, Piñol va destacar que el burnout és una malaltia classificada per la CIE i que requereix atenció psicosocial i formació per saber gestionar l’estrès. “És molt important saber dir que no i tenir clar que treballar més hores no significa treballar millor”, va postular.A continuació, Carla Martí, responsable de Formació Contínua d’Empresa a la UManresa UVic-UCC, va fer una enquesta online entre tots els assistents a la jornada i va concloure que hi havia un esgotament mental en aquestes persones; per tant, sembla que el burnout havia trucat a la porta de les seves vides. Per això va proposar que cadascú s’aturi una estona a reflexionar sobre la seva activitat diària.Tot seguit, va tenir lloc la taula rodona “Estrès anticipatori: variables de l’entorn que afecten la persona empresària”. Carole Mª Conforti, presidenta de Kosma Global Observatory Environmental Health, va emfatitzar que estem envoltats de factors tòxics que influeixen en la nostra salut, com ara la qualitat de l’aire, i que afecten la salut de les persones empresàries i treballadores. Per la seva banda, el doctor Ander Chamarro, degà de Psicologia de la UAB, va proposar fer una marxa enrere en la interacció amb les xarxes socials, ja que el seu ús excessiu contribueix al burnout. Va plantejar una planificació raonable de la tecnologia per cercar espais de desconnexió. Fins i tot, si cal, com han fet altres països, es podria legislar sobre aquesta matèria. Després el doctor Felip Miralles, director de Tecnologies de la Salut-Eurecat, va parlar de 5 situacions vinculades a la tecnologia que també poden comportar burnout: el tecnoestrès, que és una sobrecàrrega de missatges a les xarxes socials; la tecnoinvasió, on l’individu perd la noció de les fronteres entre la vida laboral i la personal; la tecnodificultat, que consisteix en l’actualització continuada en noves tecnologies; la tecnoincertesa, on mantenir-se al dia dels avenços és inassolible, i la tecnoinseguretat, que indueix a pensar que la tecnologia ens traurà la feina. Finalment, el doctor Benedikt Amann, coordinador de les Unitats de Psiquiatria, director de la Unitat d’Investigació Centre Fòrum, Parc de Salut Mar, IMIM, i professor associat de la UPF a Barcelona, va subratllar que a l’hospital els arriben persones amb malalties somàtiques i depressió que han estat generades pel burnout. Va referenciar un estudi del Clínic on s’identifica que 1 de cada 5 persones desenvolupen una depressió per motius de feina. A més, va explicar que estan participant en el projecte europeu MENTUPP, que té per objectiu reduir l’estrès dels empresaris i treballadors de les petites i mitjanes empreses, i amb què aconseguiran disposar d’una evidència científica de l’existència de malalties mentals dins de l’àmbit empresarial. Va mencionar que aquí a casa nostra estem tan cremats com en altres països europeus, que l’estrès és bastant equilibrat ja que les crisis com la Covid-19 o la guerra d’Ucraïna afecten d’igual manera els diferents territoris. Va finalitzar comentant que, malauradament, en la seva opinió les empreses no reconeixen el problema de l’estrès i que l’ansietat i la depressió poden ser letals.A continuació, va ser el torn de Beatriz Fagundo, doctora en Neurociència Cognitiva i fundadora i directora del Centre d’Estimulació Cerebral Barcelona, que va explicar la base neuronal de les emocions i del procés de decisió, i va assenyalar que amb un electroencefalograma podem conèixer l’activitat del cervell quan fem coses. Va afegir que l’estrès provoca un col·lapse del cervell, de manera que la presa de decisions de la persona empresària queda afectada, ja que la part prefrontal treballa menys i disminueix la capacitat de planificar. Per acabar, Fagundo va remarcar que la part prefrontal del cervell és el “director d’orquestra”, és la més nova i més important de totes.Seguint amb la presa de decisions, Marc Bernardich, doctor en Creació i Gestió d’Empreses de la UManresa-FUB i director dels estudis d’Empresa UManresa UVic-UCC, va exposar com el burnout afecta l’empresari fruit de la sobreestimulació diària. L’empresari no pot parar, pren decisions i riscos contínuament i, a més, s’emporta el burnout a casa. Bernardich va alertar que una decisió presa amb condicions desfavorables pot portar al tancament de l’empresa, que la relació entre capital, treball i actitud queda afectada amb el burnout i que la persona empresària ha d’aprendre a no causar aquesta patologia als altres –treballadors, família i persones del seu entorn. Després, la doctora Sílvia Cubo, professora a la UManresa UVic-UCC, va realitzar una dinàmica de grup entre els empresaris i les empresàries assistents a la jornada al voltant del burnout.A continuació, Laura Cardona, llicenciada en Psicologia Clínica per la UAB, màster en Psicopatologia Clínica i en Psicoteràpia a la URL i voluntària de la Fundació PIMEC, va tractar la contenció emocional per a un bon procés de decisió, tot relacionant 5 punts per prendre bones decisions: primer, conèixer bé el problema, no es poden prendre bones decisions des del rebuig o la vanitat o l’impuls; segon, fer un mapa mental de les possibles accions i anar-lo revisant; tercer, compartir el coneixement amb la gent que ens estima per concretar les accions; quart, planificar la presa de decisions i saber que aquesta comporta riscos; i cinquè, considerar que hi ha la possibilitat de fracassar i que potser haurem de rectificar.La cloenda de la jornada va comptar amb tres intervencions. Gemma Tarafa, regidora de Salut, Envelliment i Cures de l’Ajuntament de Barcelona, que va destacar que la feina és un tema clau per abordar des del vessant de la salut i va posar com a exemple que les persones aturades durant dos o més anys tenen tres vegades més probabilitats de desenvolupar un problema de salut mental. Per la seva banda, Òscar Riu, director general de Relacions Laborals, Treball Autònom, Seguretat i Salut Laboral del Departament d’Empresa i Treball, va subratllar que tots estem afrontant nous reptes i els empresaris s’han d’adaptar als canvis. La salut mental de la persona que ha de decidir cap a on ha d’anar l’empresa és més que important; és crítica. I finalment, Josep González, president de la Fundació PIIMEC i president d’Honor de PIMEC, va agrair l’assistència i la participació dels experts i les autoritats, així com l’aportació dels patrocinadors que van fer possible l’esdeveniment dedicat al burnout que pateix l’empresari i l’empresària. Objectius de Desenvolupament Sostenible relacionats:



 Per a més informació:  Secretaria  Tel.  93 496 45 00 secretaria@fundaciopimec.org