24/11/2015
Novetats d’interès del Reial Decret Legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text re
El passat 31 d’octubre de 2015 es va publicar al BOE el Reial Decret Legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei General de la Seguretat Social, que entrarà en vigor el proper 2 de gener de 2016. A continuació fem un recull de les novetats més destacables.
I. NOVA ESTRUCTURA DE LA NORMA
En primer lloc, la nova Llei General de la Seguretat Social conté 373 articles enfront dels 234 de la llei anterior, ja que tot i reproduir majoritàriament aquesta última amb les corresponents adaptacions i canvis en la numeració dels articles, introdueix no només articles, seccions i capítols nous, sinó fins i tot títols complets.
A més, es reestructura en essència la regulació de les prestacions en classificar, d’una banda i en primer lloc, les del Règim General, i, de l’altra, les del Règim Especial de Treballadors Autònoms. En tots dos grups s’inclouen els sistemes especials i es dedica a continuació un títol complet a la desocupació i al cessament d’activitat. Finalment i com a gran novetat, es regulen les prestacions no contributives, en una regulació més d’acord amb cada cas concret (recordem que la llei anterior regulava cada prestació amb tots els supòsits possibles de cadascuna d’elles: contributives, no contributives i en qualsevol règim de Seguretat Social).
II. PRINCIPALS NOVETATS:
S’introdueix una nova secció anomenada “”Reconeixement, determinació i manteniment del dret a les prestacions”” al capítol IV del títol I, que regula els diferents requisits i condicions per al reconeixement de les prestacions econòmiques de la Seguretat Social: estar al corrent en el pagament de les cotitzacions, la transformació dels terminis de la llei en dies, l’efecte de les cotitzacions superposades en diversos règims, el còmput d’ingressos i les conseqüències de l’exigència de residència.
S’estableixen els supòsits en els quals els organismes competents dependents del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques o, si escau, de les CA o diputacions forals, l’organisme que designi el Ministeri de Justícia, l’INE i fins i tot els empresaris, han de subministrar informació a les entitats gestores de la Seguretat Social a l’efecte de les prestacions (article 71).
S’introdueix la regulació bàsica del Registre de Prestacions Socials Públiques (article 72), en derogar l’article 30 de la Llei 42/1994, que havia quedat dispers en aquesta llei.
Se centralitzen en un article les particularitats de les prestacions i serveis gestionats per les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social, inclosa la gestió de la prestació econòmica per incapacitat temporal derivada de contingències comunes (article 82).
Es puntualitza que les reclamacions a la mútua a la qual estiguin adherits els empresaris associats, els seus treballadors i els treballadors per compte propi, que tinguin per objecte o fonament en prestacions i serveis de la Seguretat Social, s’han de substanciar davant l’ordre jurisdiccional social de conformitat amb el que estableix la Llei reguladora de la jurisdicció social (article 99.2). De la mateixa manera, els processos d’impugnació de les altes mèdiques emeses per l’INSS es regiran pel que estableixen els articles 71 i 140 de la Llei 36/2011, de 10 d’octubre, reguladora de la jurisdicció social (article 170.5).
S’afegeix una secció 4a, denominada “”Fons de reserva de la Seguretat Social”” al capítol VII del títol I, que prové, amb gairebé idèntica redacció, de la derogada Llei 28/2003. Únicament s’afegeix la formalització del fons i la necessitat de presentar un informe anual davant les Corts Generals a l’efecte de control.
S’introdueix un nou capítol VIII del mateix títol I, “”Procediments i notificacions en matèria de Seguretat Social”” (articles 129 a 132), dedicat a les normes de procediment i notificacions, i es generalitza l’ús de mitjans electrònics.
En la regulació dels processos d’incapacitat temporal, s’inclou l’article 170 regulador de les “”Competències sobre els processos d’incapacitat temporal”” en els primers 365 dies i posteriors. Es deixa pendent de reglamentar el procediment administratiu de revisió per l’INSS a instància de l’interessat, de les altes que expedeixin les entitats col·laboradores en els processos d’incapacitat temporal.
L’article 211 reprodueix la Llei 23/2013 a l’efecte d’introduir en la nova llei el factor de sostenibilitat.
En la resta, bàsicament s’introdueix la normativa derogada en la nova llei, d’acord amb l’estructura indicada.
S’inclouen nombroses disposicions transitòries (29) que, almenys en bona part, reprodueixen les de la Llei General de la Seguretat Social i algunes altres normes que queden derogades.
Més informació:
DEPARTAMENT JURÍDIC I LABORAL
Sra. Itziar Ruedas
Telèfon: 93 496 45 00
Correu electrònic: iruedas@pimec.org
I. NOVA ESTRUCTURA DE LA NORMA
En primer lloc, la nova Llei General de la Seguretat Social conté 373 articles enfront dels 234 de la llei anterior, ja que tot i reproduir majoritàriament aquesta última amb les corresponents adaptacions i canvis en la numeració dels articles, introdueix no només articles, seccions i capítols nous, sinó fins i tot títols complets.
A més, es reestructura en essència la regulació de les prestacions en classificar, d’una banda i en primer lloc, les del Règim General, i, de l’altra, les del Règim Especial de Treballadors Autònoms. En tots dos grups s’inclouen els sistemes especials i es dedica a continuació un títol complet a la desocupació i al cessament d’activitat. Finalment i com a gran novetat, es regulen les prestacions no contributives, en una regulació més d’acord amb cada cas concret (recordem que la llei anterior regulava cada prestació amb tots els supòsits possibles de cadascuna d’elles: contributives, no contributives i en qualsevol règim de Seguretat Social).
II. PRINCIPALS NOVETATS:
S’introdueix una nova secció anomenada “”Reconeixement, determinació i manteniment del dret a les prestacions”” al capítol IV del títol I, que regula els diferents requisits i condicions per al reconeixement de les prestacions econòmiques de la Seguretat Social: estar al corrent en el pagament de les cotitzacions, la transformació dels terminis de la llei en dies, l’efecte de les cotitzacions superposades en diversos règims, el còmput d’ingressos i les conseqüències de l’exigència de residència.
S’estableixen els supòsits en els quals els organismes competents dependents del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques o, si escau, de les CA o diputacions forals, l’organisme que designi el Ministeri de Justícia, l’INE i fins i tot els empresaris, han de subministrar informació a les entitats gestores de la Seguretat Social a l’efecte de les prestacions (article 71).
S’introdueix la regulació bàsica del Registre de Prestacions Socials Públiques (article 72), en derogar l’article 30 de la Llei 42/1994, que havia quedat dispers en aquesta llei.
Se centralitzen en un article les particularitats de les prestacions i serveis gestionats per les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social, inclosa la gestió de la prestació econòmica per incapacitat temporal derivada de contingències comunes (article 82).
Es puntualitza que les reclamacions a la mútua a la qual estiguin adherits els empresaris associats, els seus treballadors i els treballadors per compte propi, que tinguin per objecte o fonament en prestacions i serveis de la Seguretat Social, s’han de substanciar davant l’ordre jurisdiccional social de conformitat amb el que estableix la Llei reguladora de la jurisdicció social (article 99.2). De la mateixa manera, els processos d’impugnació de les altes mèdiques emeses per l’INSS es regiran pel que estableixen els articles 71 i 140 de la Llei 36/2011, de 10 d’octubre, reguladora de la jurisdicció social (article 170.5).
S’afegeix una secció 4a, denominada “”Fons de reserva de la Seguretat Social”” al capítol VII del títol I, que prové, amb gairebé idèntica redacció, de la derogada Llei 28/2003. Únicament s’afegeix la formalització del fons i la necessitat de presentar un informe anual davant les Corts Generals a l’efecte de control.
S’introdueix un nou capítol VIII del mateix títol I, “”Procediments i notificacions en matèria de Seguretat Social”” (articles 129 a 132), dedicat a les normes de procediment i notificacions, i es generalitza l’ús de mitjans electrònics.
En la regulació dels processos d’incapacitat temporal, s’inclou l’article 170 regulador de les “”Competències sobre els processos d’incapacitat temporal”” en els primers 365 dies i posteriors. Es deixa pendent de reglamentar el procediment administratiu de revisió per l’INSS a instància de l’interessat, de les altes que expedeixin les entitats col·laboradores en els processos d’incapacitat temporal.
L’article 211 reprodueix la Llei 23/2013 a l’efecte d’introduir en la nova llei el factor de sostenibilitat.
En la resta, bàsicament s’introdueix la normativa derogada en la nova llei, d’acord amb l’estructura indicada.
S’inclouen nombroses disposicions transitòries (29) que, almenys en bona part, reprodueixen les de la Llei General de la Seguretat Social i algunes altres normes que queden derogades.
Més informació:
DEPARTAMENT JURÍDIC I LABORAL
Sra. Itziar Ruedas
Telèfon: 93 496 45 00
Correu electrònic: iruedas@pimec.org