El 24 de novembre de 2021 s’ha publicat el Reial Decret-llei 27/2021, en què s’acorda novament la pròrroga de la moratòria concursal fins al 30 de juny de 2022. Amb aquesta nova pròrroga s’allarga la suspensió de l’obligació de presentar concurs de creditors en un termini de dos mesos quan es dona una situació d’insolvència del deutor, d’acord amb el que preveu la normativa concursal, així com la suspensió de la tramitació dels concursos instats des del 14 de març de 2020 per creditors cap a deutors. La primera mesura d’aquest tipus la trobem inicialment amb el RD-Llei 16/2020, de 28 d’abril, a l’inici de la pandèmia provocada per la Covid-19, posteriorment prorrogada amb el RD-Llei 34/2020, de 17 de novembre de 2020, i el RD-Llei 5/2021, de 12 de març de 2021. Després d’aquesta successió de pròrrogues, si aquesta última no torna a allargar-se, s’aplicarà la normativa concursal de forma plena sense les suspensions que es preveuen a la moratòria prorrogada.  Què significa això? Significa que els deutors empreses i autònoms que es trobin en una situació d’insolvència en acabar la vigència de l’última pròrroga estan obligats a presentar el concurs en un termini de dos mesos des d’aquesta data (30 de juny de 2022), i també significa que s’aixeca la suspensió de les sol·licituds fetes pels creditors de concurs necessari cap a un deutor que s’haguessin presentat a partir del 14 de març de 2020 i que estaven en suspens durant tota la vigència de la moratòria i de les seves pròrrogues.Cal recordar que la situació en la qual se sustentava la primera regulació de la moratòria concursal era un estat d’afectació global de l’economia que feia que moltes empreses i deutors es veiessin abocats a situacions d’insolvència  provocades per les circumstàncies de força major que suposa una crisi sanitària. Posteriorment, les pròrrogues responien a la dilatació dels efectes de la pandèmia en el temps, amb la necessitat de conservar certes restriccions, i al fet que les primeres mesures aprovades per les autoritats en l’àmbit del finançament i laboral no van tenir efectes a curt i mitjà termini. Des de l’entrada en vigor de la moratòria i les seves pròrrogues, les empreses i els deutors no estan obligats a complir el termini dels dos mesos per a la presentació del concurs perquè podia entendre’s que, en cas de situació d’insolvència, aquesta, d’una forma directa o indirecta podria haver sigut provocada pels efectes de la mateixa crisi sanitària. D’alguna manera, amb aquesta mesura s’ha evitat forçar a entrar en un procediment concursal en situacions transitòries i involuntàries d’insolvència provocades per la pandèmia. Això no obstant, la suspensió de l’obligació, en el cas del concurs instat pel mateix deutor, no hauria  de servir per allargar la presa de decisions a l’hora de presentar un concurs si ens trobem en casos en els quals la societat no pot atendre els pagaments o bé els embargaments estan afectant els actius de forma generalitzada, o no pot pagar les obligacions periòdiques amb organismes públics i treballadors (fins i tot quan aquestes circumstàncies són imminents), ja que aquests fets alerten d’una situació que ha de forçar la presa de decisions que, adoptades a temps, poden evitar un impacte negatiu tant des del punt de vista de conservació del valor o viabilitat empresarial acudint a mecanismes preconcursals que poden ajudar a salvar empreses insolvents però viables, com, en altres casos, des del punt de vista de la responsabilitat de l’òrgan d’administració de l’empresa. Més informació:Raquel Álvarezralvarez@pimec.orgAdvocada del Departament Jurídic de PIMEC