Una recent sentència del Tribunal Suprem, d’11 d’abril de 2023, ha aclarit la interpretació que estava fent l’Agència Estatal d’Administració Tributària respecte a la imposició de sancions per infraccions en les declaracions d’impostos dels contribuents.La sentència afecta un tipus molt concret de sancions, però té afectació també per als autònoms i pimes, per la qual cosa és important conèixer-ne la conclusió. I més si us trobeu al mig d’un expedient de sanció, ja que encara seríeu a temps d’al·legar aquesta sentència i veure reduïda la vostra sanció.En concret, la sentència fa referència a l’article 187.1 de la Llei General Tributària, que estableix el règim de gradació de la sanció en funció del perjudici econòmic que s’hagi produït a la Hisenda Pública. Aquest precepte estableix uns trams que van d’un 10% a un 25% de recàrrec sobre la sanció ordinària que correspongui per la infracció de què es tracti (normalment, presentació fora de termini d’autoliquidacions), en funció de si el perjudici econòmic oscil·la entre un 10 i un 25%, o entre un 25% i un 50%, o entre un 50% i un 75%, o més d’un 75%.La novetat d’aquesta sentència és que estableix que, a l’hora de valorar el perjudici econòmic, s’han de tenir en compte també els imports que el contribuent hagi anticipat a Hisenda durant l’exercici en qüestió (per exemple, els pagaments fraccionats de l’abril, l’octubre o el desembre en el cas de societats, o el model 130 en el cas dels autònoms…). No n’hi ha prou amb aplicar literalment i automàticament la norma, sinó que s’ha de veure quin ha estat realment el perjudici patrimonial per a la Hisenda Pública, el dany patrimonial efectiu.És a dir, que del total del perjudici econòmic que surti d’aplicar els càlculs inicialment, s’ha de restar l’import de les quantitats anticipades durant l’any a compte del mateix impost, i el resultat serà el perjudici econòmic sobre el qual s’aplicaran els trams esmentats d’entre el 10% i el 25% de recàrrec sobre la sanció.El Tribunal no s’està també de fer un toc d’atenció al legislador per la redacció confusa de l’article de la llei en qüestió i pel seu automatisme, saltant-se els principis bàsics del dret sancionador espanyol. Es barreja una norma mal redactada amb una aplicació d’aquesta amb excessiu zel recaptatori, i la conseqüència és inseguretat jurídica i abús (de vegades) sobre els contribuents, sovint només per errors materials o informàtics que de manera automàtica impliquen més diners per a la Hisenda Pública.Aquest criteri ja és d’aplicació immediata, i, per tant, totes les sancions que encara no estiguin tancades definitivament es poden impugnar o recórrer si no l’apliquen. És a dir, propostes de sancions que encara no siguin fermes, o bé que estiguin en fase de recurs per part del contribuent, o bé que us hagin notificat recentment i encara no estigui prescrit el termini per recórrer-les.En cas de dubte sobre si us resultaria aplicable a un cas ja obert, no dubteu a consultar-ho al vostre assessor de confiança per tal que analitzi si la vostra reclamació seria viable. Joan Pere HoyaSoci d’EMIN LEGALComissió d’Economia i Fiscalitat de PIMECContacte: mbonal@pimec.org