Des de la reforma laboral que va entrar en vigor l’any 2022 en la que es promou una finalitat indiscutible d’afavorir a la contractació indefinida, s’amplien els paràmetres del contracte-fix discontinu.En l’article 16.3 de l’Estatut dels Treballadors es preveu que mitjançant conveni col·lectiu, o bé, acord d’empresa, s’establiran els criteris objectius i formals per a efectuar la crida a les persones treballadores fixes-discontínues que, en tot cas, ha de realitzar-se per escrit o per qualsevol mitja que permeti deixar constància de la deguda notificació a la persona interessada amb una antelació adequada.Amb relació a la crida, és d’especial interès la recent sentència de l’Audiència Nacional de 5 de desembre de 2022. En aquest cas, el sindicat impugnant entén que no és conforme a dret la realització de la crida a l’activitat en un termini de 48 hores d’antelació i tampoc que aquesta es dugui a terme per canals de missatgeria electrònica com el WhatsApp o el correu electrònic prevista en el Conveni Col·lectiu d’empresa.L’Audiència Nacional abordant, en primer lloc, el mitjà pel qual s’efectua la crida, considera que la crida utilitzant WhatsApp, les aplicacions de missatgeria habituals en els telèfons mòbils, o l’aplicació de correu electrònic, es realitzen per escrit i d’elles queda una constància suficient per adverar la seva existència i contingut.L’Audiència Nacional afegeix que el Conveni preveu que les crides es notificaran a les dades de contacte (telèfon, correu electrònic) que la persona treballadora hagués notificat a l’empresa, per tant, considera que l’empresari disposa d’aquests i sent així, és lícit que es dirigeixi aquests terminals, més tenint en compte que, trobant-se la persona treballadora en període d’inactivitat, la utilització d’aquests dispositius són l’instrument més còmode i eficaç per a la comunicació entre les parts.D’altra banda, amb relació als terminis de crida i l’antelació de 48 hores mínimes, el Conveni col·lectiu d’empresa preveu un termini de reducció d’aquest preavís de 48 hores segons necessitats dels serveis urgents i imprevisibles.En aquest sentit, l’Audiència Nacional considera ni L’Estatut dels Treballadors ni la Directiva 2019/1152, defineix el concepte “antelació adequada” i es deriva a la negociació col·lectiva, per tant, no pot entendre’s que, acordat en la negociació col·lectiva, el termini de 48 hores d’antelació sigui contrari a la norma.D’altra banda, respecte de l’apartat del Conveni que preveu que unes crides inferiors a 48 hores per serveis supressius, l’Audiència considera que des de la reforma laboral de 2022 la previsibilitat/imprevisibilitat és una nota diferenciadora essencial entre el contracte per circumstàncies de la producció i el contracte fix-discontinu, i per això, el Conveni en fixar uns temps de crida inferiors a 48 hores pel que denomina serveis supressius, està admetent que els contractes fixos discontinus s’apliquin per a la coberta d’increments imprevisibles de l’activitat i resulta contrari a l’article 15 i 16 de l’Estatut dels Treballadors. És clar doncs que la reforma laboral del passat any 2022 conté una sèrie de zones grises i conceptes jurídics indeterminats que s’hauran d’anar matisant amb la jurisprudència que dicti en la matèria. En tot cas, en cas de dubtes pots contactar amb el Departament Jurídic de PIMEC.