La Fundació PIMEC va organitzar la primera Jornada Pime i Sostenibilitat el passat 10 de novembre amb l’objectiu de reunir persones empresàries, acadèmiques i representants d’institucions per tractar de com les pimes poden tenir un paper destacat i compromès, des del sentit més ampli, en el concepte de la sostenibilitat, sense deixar de ser competitives i rendibles.En primera instància Jaume Lanaspa, assessor de Presidència de la Fundació “la Caixa”, i Josep González, president de la Fundació PIMEC, van donar la benvinguda. Lanaspa va felicitar la Fundació PIMEC per les seves tasques que evidencien el valor social de l’empresariat. A continuació, González va destacar que aquest primer tram del segle XXI ens ha portat problemes, reptes, nous escenaris i canvis importants, però no hem disposat d’una brúixola ben calibrada per fer-hi front. Una de les qüestions crítiques d’aquest segle és la sostenibilitat, tema central de la jornada, una sostenibilitat que, segons González, “ha arribat per quedar-se” entre les nostres pimes i ho farà per la pròpia sensibilitat empresarial i per la demanda imparable de la societat, que valorarà millor les empreses més sostenibles. González va afegir que “una de las transformacions, que segurament anirem veient, és que l’actual model d’estratègia econòmica de créixer per créixer evolucionarà cap a una caiguda del consum i, per tant, de la producció i això, a la vegada, comportarà la necessitat de sobreviure sense o amb poc creixement”.Tot seguit es va donar resposta a la pregunta: les institucions ajuden les MiPimes a ser més sostenibles? I la primera resposta va venir de la mà de Francesc X. Boya, secretari general per al Repte Demogràfic del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, qui va destacar que vivim una gran crisi demogràfica en què les ciutats creixen exponencialment i alhora es creen deserts demogràfics. En aquest punt va proposar que, des de les institucions, s’han de generar aliances entre territoris, ciutats, empreses i universitats per afrontar el panorama de transformació que vivim, tot creant un model de cooperació.Després, Maria Eugènia Gay, segona tinenta d’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, va subratllar que, des del consistori, un dels principals objectius és promoure la innovació entre les empreses i els autònoms, evitar l’excessiva burocràcia i incrementar la competitivitat dels negocis a través de la sostenibilitat.Luc Hendrickx, representant de SMEunited a l’EFRAG TEG (Grup d’experts tècnics en informes de sostenibilitat), va ser el tercer portaveu institucional a aportar valor i va mencionar que el pas clau per a la pime serà el canvi en la contractació pública i que aquesta beneficiï la micro i petita empresa. A més, Hendrickx va emfatitzar que la UE treballa seriosament per l’economia de zero efecte hivernacle per al 2050 i la protecció de la biodiversitat.A continuació, M. Carmen Llasat, catedràtica de Física de l’Atmosfera en el Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona (UB) i coordinadora del Grup d’Investigació Consolidada de Meteorologia, va donar resposta a la pregunta: el canvi climàtic serà cada vegada més un factor que incidirà en les PIMES a Catalunya?En primera instància, Llasat va ressaltar que l’objectiu principal és mantenir la biodiversitat i evitar l’augment de la temperatura del planeta que, en el cas del Mediterrani, és especialment greu perquè segueix incrementant i té un efecte advers sobre l’agricultura. En segona instància, va alertar de la sobrepesca, la massificació del turisme, les alces del nivell del mar i l’agressió salina i el despoblament del nord d’Àfrica, tot subratllant que el problema més greu serà l’aigua, que es convertirà en un bé escàs. Davant de tot aquest panorama, va proposar algunes línies d’actuació de les quals destaquem que les pimes i la societat en general consumeixin productes de proximitat i creïn controls sobre els grans e-commerce com Amazon.Tot seguit, Karina Gibert, degana del COEINF i directora del centre d’investigació Intelligent Data Science & Artificial Intelligence (IDEAI-UPC) de la UPC, i Emili Rousaud, fundador i CEO de Factor Energia i president de l’Associació de Comercialitzadors Independents d’Energia (ACIE), van abordar l’assumpte de la intel·ligència artificial (IA) com a palanca de sostenibilitat. Gibert, en la seva ponència, va analitzar els reptes i oportunitats de la introducció de la intel·ligència artificial en les empreses, especialment en les pimes, i va dibuixar oportunitats basades en IA per a totes aquelles empreses que no disposen de big data o encara no tenen prou maduresa tecnològica. Per la seva banda, Rousaud va emfatitzar que la IA ajuda Factor Energia a respondre reclamacions i preparar demandes i va recomanar que les pimes hi apostin i així podran gaudir d’alta tecnologia com ho fa la gran empresa. Va assenyalar que l’expansió de la IA ens portarà a reduir les hores de treball i a generar més oci, i que a la seva empresa es va reunir amb el Comitè d’empresa perquè aquesta nova tecnologia no suposés acomiadaments. Rousaud va acabar la seva intervenció dient que els data center se centraran en energia renovable i, per tant, serviran de palanca de sostenibilitat.Després es va presentar la primera taula rodona que va donar resposta a la pregunta: la descarbonització de la cadena de subministrament com a oportunitat de negoci? L’espai va ser presentat i conduït per Mireia Cammany, directora general adjunta d’EPI INDUSTRIES family of Companyies, qui va destacar que des de la seva empresa ajuden la indústria a tenir un futur sostenible en tres línies: social, de negoci i mediambiental. La seva actuació passa per involucrar els proveïdors i col·laboradors impulsant la certificació EcoVadis que els ajudarà a vendre més. La filosofia és “actuar per descarbonitzar”. Per la seva banda, Oscar Deltell, business manager de LlDERING, va subratllar que estan introduint noves tecnologies per influenciar en els proveïdors i que, des del seu punt de vista, Europa estar regulant massa a diferència de la Xina. Laura Campos, procurement manager d’EPIDOR, va apuntar que manca fer aterrar la sostenibilitat a les diferents empreses. I per acabar aquesta taula rodona, Jordi Farré, director regional de vendes Catalunya i Balears d’EPIDOR, va explicar que s’involucren amb els proveïdors perquè facin productes més sostenibles, tot aportant auditories d’eficiència energètica i generant vincles. En la seva opinió, és molt important que la direcció de l’empresa estigui en línia amb els caps de compres.La segona taula rodona, moderada per Carole Mª Conforti, senior project manager de l’Hospital Vall d’Hebron Institut de Recerca, va enumerar la següent qüestió: gran empresa i pime, una aliança d‘èxit per a la sostenibilitat?, en què la primera intervenció va ser de Lluís Monset i Castells, president de l’Associació Catalana d’Entitats de Salut, qui va posar l’accent en el fet que hem de ser sostenibles, però no tot és sostenible. Que els reglaments cap a la sostenibilitat, tant per a la gran empresa com per a la pime, ens han de fer més competitius. Va afegir que el col·lectiu mèdic fomenta la innovació i que l’àmbit sanitari planteja tres tipus d’estratègia: la millora en l’eficiència energètica, la competitivitat de totes les empreses i practicar la prevenció mèdica. Antoni Torres, farmacèutic i president de la Federació d’Associacions de Farmàcies de Catalunya, va remarcar que el problema en el sector de les farmàcies és el picking i, en concret, que en la distribució de fàrmacs les furgonetes no van plenes i es consumeix molt combustible. Que les farmàcies, grans o petites, recullen el medicament caducat contribuint així a la sostenibilitat ambiental, i que un 90% dels ciutadans ratifiquen que són establiments perfectes per a la dispensació dels medicaments. Torres va acabar introduint el concepte de la ciutat de 15’ i va explicar que sense comerç de proximitat la sostenibilitat és impossible.Per la seva banda, Giuseppe Chiericatti, general manager de Chiesi Spain & Portugal, va introduir la idea que la sostenibilitat ha de ser un negoci i que la seva empresa, com a organització familiar, mesura moltes coses inspirades pel concepte de valor compartit. De fet, els seus proveïdors signen un codi de col·laboració i el certificat EcoBalance.A continuació, va ser el torn de l’exministre de Finances de Grècia Yannis Varoufakis per parlar de sostenibilitat i pimes, tot relacionant-t’ho amb el concepte de “tecnofeudalisme”. En particular, va posar en relleu que el capitalisme, actualment, ha passat a una situació pitjor: ha evolucionat cap al capitalisme en el núvol, on el rendiment dels senyors feudals digitals va pujant i el de les pimes va baixant. Les pimes utilitzen aquests nous senyors feudals per vendre i els paguen una intermediació cada cop més elevada. Com a solució, Varoufakis va plantejar que les pimes, per ser sostenibles, creïn cooperatives digitals per interactuar entre elles.Tot seguit va tenir lloc la taula rodona Ben Fet: un espai per a les empreses més compromeses i sostenibles del país?, on Roger Polls, director general de Mullor, va ratificar que una de les claus de la sostenibilitat és vincular-se amb el territori i promoure els productes i serveis de proximitat. Drolma Lizcano, CEO d’ Alqvimia, va destacar que és molt important compartir experiències amb altres empreses per sumar. I Ferran Alemany, gerent de Torrons i Mels Alemany, va mencionar que “”a la qualitat li afegim ara la sostenibilitat i que intentem fer-ho bo i fer-ho bé, i donem feina a 60 persones amb discapacitat”.La cloenda de la jornada va anar a càrrec d’Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya, i José M. Torres, vicepresident de la Fundació PIMEC. Queralt va posar l’èmfasi en el fet que hem de canviar el model i ser capaços de transformar, tot incorporant els criteris dels ODS. És un repte de país i d’empresa. L’administració ha de ser capaç d’acompanyar més les empreses i controlar menys i, sobretot, impulsar. Torres va subratllar que els canvis a la societat s’han de fer comptant amb les pimes i que aquestes seran rendibles si són sostenibles.