01/12/2022
Fundació PIMEC catalitza la signatura de la primera Aliança d’entitats de dones rurals
La signatura s’ha emmarcat en la II Jornada “”La Nova Ruralitat: territoris resilients i dona emprenedora””.
El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ha acollit la II Jornada “”La Nova Ruralitat: territoris resilients i dona emprenedora””. La primera jornada, amb el títol “La Nova Ruralitat: dona, innovació i tradició”, s’havia celebrat a Tremp l’any 2021. Aquestes jornades són una iniciativa de la Fundació PIMEC i PallarsActiu, S.A., Societat de Foment del Pallars Jussà i Sobirà (Lleida), i tenen per objectiu impulsar i treballar en pro de l’emprenedoria femenina com a eix vertebrador de la reactivació econòmica de l’entorn rural.La Jornada d’aquest 2022 ha comptat amb la benvinguda del reverendíssim Dr. Octavi Vila, abat del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet; Josep González, president de la Fundació PIMEC i president d’Honor de PIMEC; Ricard Ramon, cap d’unitat adjunt de la Direcció General d’Agricultura i Desenvolupament Rural de la CE; Oriol Anson, secretari d’Agenda Rural del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, i l’il·lustríssim Sr. Francesc X. Boya, secretari general per al Repte Demogràfic del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.Durant la jornada, Octavi Vila ha recordat la història de Poblet i dels seus conreus, tot destacant els primers introductors de la vinya. Ha afegit que són temps difícils i de desruralització, en què hi ha una necessitat de repoblament i de mantenir l’activitat del territori, que sobreviu del turisme.Tot seguit, Josep González ha emfatitzat que l’entorn rural requereix una nova mirada, amb perspectiva de complexitat i postmodernitat, i és un gran damnificat en la cursa del progrés i la dicotomia urbà-rural que ha marcat les decisions del segle passat. Ha ressaltat que l’Europa del segle XXI ve condicionada per una revisió profunda del model rural i, en aquest sentit, des de la Fundació PIMEC s’ha catalitzat la signatura de la primera Aliança d’entitats de dones rurals durant la jornada.A continuació, Ricard Ramon ha subratllat que tenim una PAC fins a l’any 2027, i ha afirmat que és “una gran notícia”, a més de considerar que vivim incerteses en l’àmbit geopolític i geoeconòmic -sobretot originades per la guerra a Ucraïna. Ramon ha mencionat que des de la Comissió Europea presentaran accions per a la transició sostenible necessària, tot incorporant sistemes alimentaris sostenibles. També ha comentat la importància del capital humà i, en particular, el fet de revalorar la figura de la dona en el món rural.Després, ha estat el torn d’Oriol Anson, que ha afirmat que el futur del país passa per aquests debats sobre la ruralitat i la repoblació. Des del seu punt de vista, actualment la realitat rural va lligada a un espai de baixa densitat de població i requerirà diversificació d’activitats, més enllà de les vinculades a la ruralitat, per generar oportunitats. De fet, l’agenda rural posa l’èmfasi a fer possible aquest repoblament i l’emprenedoria de dones i joves per aconseguir un equilibri territorial.El bloc de benvinguda ha finalitzat amb Francesc X. Boya, que ha iniciat la seva intervenció recordant que les dinàmiques dels darrers temps han comportat que les grans urbs aglutinin entre un 70 i 80% de la població. Segons Boya, s’han de canviar les dinàmiques i, en concret, les de l’àmbit rural per passar a parlar de nova ruralitat, amb una visió diferent. Des del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, ha afirmat, volen que les coses canviïn de forma radical i les dones siguin protagonistes en el nou paradigma. S’han de crear territoris amables que permetin la conciliació. Per a aquest canvi estructural hi ha un pla concebut amb 130 mesures com, per exemple, millorar la connectivitat.A continuació, Francesc Lloret, investigador del CREAF i catedràtic d’Ecologia de la UAB, ha parlat del concepte de territori resilient i l’ha definit com un sistema que rep impactes com la Covid-19 o un incendi i és capaç de mantenir les seves característiques principals. Ha ressaltat que el canvi climàtic va associat a un increment de la temperatura del planeta que impacta sobre els nostres sistemes, i que fins i tot ens podria portar al col·lapse. En aquest sentit, ha subratllat els avantatges dels serveis ecosistèmics, que aporten funcions de regulació climàtica i de l’aigua. Lloret també ha valorat positivament la bioeconomia, que identifica els límits de la natura que no hem de traspassar, ja que qualsevol activitat econòmica està emmarcada en un sistema ecològic.Francesc Cano, director adjunt de Transferència del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, ha parlat de l’estat dels boscos, tot emfatitzant que tenim un país de boscos i alguns d’ells tenen molt camí per recórrer. Ha recordat que la superfície forestal catalana és de les més grans d’Europa (2,3 milions d’hectàrees). Ha denunciat que de la producció de 3 milions de tones de fusta anuals a Catalunya només n’utilitzem 1 milió i deixem d’utilitzar-ne 2 milions. Ha afegit que cal una gestió intel·ligent.Tot seguit ha estat el torn de Carles Rocadembosch, coordinador de Nova Ruralitat del Gabinet del Rectorat i Relacions Institucionals a la UOC, qui ha mencionat que ser digital comporta la connexió entre persones i territoris, i ha destacat quatre conceptes clau al voltant de la digitalització: el dinamisme, la formació per trencar la bretxa digital, la innovació en tecnologia 5G i la participació amb una governança oberta.Tot seguit, Andreu Bru, director del Departament de Tecnologia i Innovació de PIMEC i responsable del projecte Accelera Pime Rural, que permet desplegar els fons europeus entre els territoris, ha presentat la taula rodona “”Tecnologia en els territoris resilients””. La primera intervenció ha anat a càrrec del Phd. Felip Miralles, d’EURECAT, i director de la unitat de Digital Health, que ha parlat de telemedicina i ha subratllat que la tecnologia ha de permetre guanyar en valor als professionals i no ha de ser una competidora, tot reduint els costos no necessaris. Ha conclòs remarcant que cal atorgar un paper rellevant a l’atenció primària.A la mateixa taula rodona, Lara Iglesia, CEO de Pirineos Drone Aviation, ha introduït el concepte d’agricultura de precisió, tot parlant de les funcionalitats dels drons, que faciliten la captació de molta informació imprescindible. Molts sectors fan ús de drons, per exemple, per realitzar les inspeccions gaudint de seguretat. “El concepte és ajudar i no competir per aconseguir un major rendiment dels camps”, ha emfatitzat.Finalment, Antonio Sánchez, president de SECPhO (Clúster d’Innovació amb Tecnologies Deep Tech), ha abordat les tecnologies digitals al món rural, tot destacant que plantegen reptes als membres del clúster i, a partir d’aquests, donem una resposta tecnològica amb visió artificial, drons i Blockchain, entre altres. En definitiva, des del clúster col·laboren per impulsar la innovació.A continuació, ha estat el torn de les ponències d’Alfons Cornella, fundador d’Infonomia i de l’Institute of Next, que ha tractat la innovació curiosa i ruralitat, i de Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla, que ha parlat de la cultura com a palanca de resiliència social.Després, Jordi Ciuraneta, president de PIMEC Tarragona, ha presentat la taula d’experiències empresarials on han participat José María Torres, president de Conpymes i vicepresident de la Fundació PIMEC, Elisabet Bach, presidenta d’Autònoms PIMEC, Esmeralda Rourera, presidenta de JARC Lleida, i Carles Rabaneda, CEO de Roc Roi i membre del consell d’administració de PallarsActiu.Tot seguit, Maria Teixidor, presidenta de la Comissió de Dona i Empresa de PIMEC, ha estat l’encarregada de conduir l’acte de signatura de la 1a Aliança d’entitats de dones rurals, que s’ha aconseguit catalitzar des de la Fundació PIMEC, tot aglutinant diferents associacions i les seves presidentes. Les signatàries: Teresa López, presidenta de FADEMUR (Federació d’Associacions de Dones del Món Rural); Laia Rogel, presidenta de l’Associació Professional d’Empresàries Ap! Lleida; Inés Quintana Mendivi, membre de La XEP (Xarxa d’Emprenedores Pallareses); Sonia Ángela Mateo, presidenta d’ADEE-BPW (Associació d’Empresàries i Emprenedores de Tarragona), i la mateixa Maria Teixidor. L’objectiu de l’Aliança és impulsar la nova ruralitat i l’emprenedoria femenina en l’entorn rural, tot generant cooperacions entre les diferents associacions.La Jornada ha conclòs amb unes paraules de Jordi Ciuraneta, Josep González i Teresa López. Ciuraneta ha reiterat la importància que les empresàries emprenguin i per això es requereix un activisme transformador amb sinergies. Per la seva banda, González ha agraït a les entitats que han col·laborat en aquesta segona Jornada “”La Nova Ruralitat”” fent-la possible -Caixa d’Enginyers, Consell Comarcal del Pallars Jussà, MGC Mútua, Roc Roi, Departament d’Empresa i Treball i Ministeri de Treball i Economia Social. Finalment, López ha considerat la signatura de l’Aliança com l’inici d’un gran camí i ha destacat que, des de Fademur, promouen l’emprenedoria en femení en el món rural i que els pobles siguin resilients. Ha finalitzat emfatitzant que “la nova ruralitat serà amb dones o no serà”. Objectius de Desenvolupament Sostenible relacionats:
Per a més informació: SecretariaTel. 934 964 500secretaria@fundaciopimec.org
Per a més informació: SecretariaTel. 934 964 500secretaria@fundaciopimec.org