22/11/2015
Fiscalitat adaptada a les pimes, planificació energètica, règim sancionador i formació, propostes e
Propostes PIMEC per a les eleccions generals del 20 de desembre de 2015
La patronal també vol posar en relleu els incompliments de promeses electorals del
Barcelona, 24 de novembre de 2015. Davant les eleccions generals que se celebraran el pròxim 20 de desembre, PIMEC demana a les diferents formacions polítiques que incorporin en els seus programes electorals un conjunt d’actuacions que haurien de ser prioritàries per al nou govern. La patronal proposa que s’arbitrin les actuacions normatives i operatives que permetin aconseguir alguns objectius crítics per a la competitivitat de les petites i mitjanes empreses:
Adoptar una fiscalitat específica ajustada a la capacitat de les pimes, atès que el sistema tributari actual està bàsicament pensat per a les grans empreses i grups empresarials.
Harmonitzar les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social, ara de les més altes d’Europa, amb les vigents en la majoria de països avançats, com a via de millora de la competitivitat del sistema productiu i millora de l’ocupació en un país amb uns nivells d’atur extraordinàriament alts.
Augmentar la qualitat del capital humà productiu,com a recurs per guanyar competitivitat, el que implica l’actuació en diferents fronts com ara l’impuls de la FP, l’exigència de formar-se a les persones que reben prestació d’atur, la formació contínua, entre altres.
Establir un pacte d’Estat en matèria d’educació, que desemboqui en lleis estables a mig i llarg termini, que siguin fruit del consens, lluny dels tacticismes partidistes que es produeixen en cada contesa electoral.
Abordar seriosament la planificació energètica, definint un marc regulador estable i evitant la discriminació que representa que les empreses amb consums més baixos surten discriminades, més ara quan es penalitza l’autoconsum amb uns gravàmens inèdits a Europa.
Acostar la universitat i l’empresa, molt més orientades al mercat i la innovació, com a via per aprofitar millor els recursos científics del país i per augmentar la competitivitat del sistema productiu.
En matèria de morositat, assegurar el compliment real de la llei, com a via d’operar amb un sistema de transaccions seriós i financerament respectuós.
Aplicar criteris socioeconòmics en la inversió en infraestructures, com a via de resoldre el problema crònic a Espanya de decidir amb criteris exclusivament polítics, amb el menyspreu que representa pels milions de persones que paguen impostos.
Impulsar la reindustrialització del sistema productiu, com a via de regenerar i diversificar una economia abocada excessivament als serveis i d’assentar-la sobre bases amb un alt poder d’arrossegament sobre altres activitats productives, sobre la I+D+i, la internacionalització, l’estímul del consum, l’ocupabilitat d’un capital humà cada vegada més format, etcètera.
Avançar en la flexiseguretat i en la seguretat jurídica en matèria d’aplicació de la legislació laboral.
Millorar la gestió de la compra pública facilitant la contractació per lots petits i exigint al contractat que respecti la llei de pagaments amb els seus subcontractats.
Facilitar segones oportunitats als empresaris que, havent actuat de bona fe, han vist fracassar la seva empresa. Tots els creditors (també els de dret públic i aquells amb garantia real) han de quedar inclosos en la negociació del deute. I seguint la Comissió Europea, després d’una declaració d’insolvència cal condonar totalment el deute en el termini màxim de 3 anys.
Així mateix, la patronal vol posar en relleu els incompliments de promeses electorals del partit en el govern. Entre els problemes que resten pendents destaquen:
Fiscalitat: s’ha eliminat l’aplicació del tipus del 20% en l’impost sobre societats i les pimes continuen pagant tipus efectius molt més alts que les grans empreses. D’altra banda, la reforma introduint l’IVA de caixa ha estat mal dissenyada i no ha donat els resultats que se’n esperava.
Energia: no s’han impulsat les energies renovables i no s’ha avançat ni en la liberalització ni en el reforçament de la competència ni en la supervisió del sector. Les pimes paguen l’electricitat més cara d’Europa i continuen les deficiències en el funcionament del mercat.
Infraestructures: s’han aplicat criteris eminentment polítics, com ho mostra la insistència en invertir molts recursos públics en un AVE deficitari i de mancat de justificació econòmica, mentre s’han retardat infraestructures productives com el Corredor Mediterrani.
Administració Pública: s’ha avançat poc en la simplificació i en la reducció dels tràmits burocràtics, i la contractació pública segueix discriminant la pime, en particular per una mala gestió de les compres per lots petits.
Morositat: es mantenen els incompliments en els terminis de pagament, especialment per part de les administracions públiques i de les grans empreses, i segueix sense regular-se el règim sancionador pels que incompleixen.
Adoptar una fiscalitat específica ajustada a la capacitat de les pimes, atès que el sistema tributari actual està bàsicament pensat per a les grans empreses i grups empresarials.
Harmonitzar les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social, ara de les més altes d’Europa, amb les vigents en la majoria de països avançats, com a via de millora de la competitivitat del sistema productiu i millora de l’ocupació en un país amb uns nivells d’atur extraordinàriament alts.
Augmentar la qualitat del capital humà productiu,com a recurs per guanyar competitivitat, el que implica l’actuació en diferents fronts com ara l’impuls de la FP, l’exigència de formar-se a les persones que reben prestació d’atur, la formació contínua, entre altres.
Establir un pacte d’Estat en matèria d’educació, que desemboqui en lleis estables a mig i llarg termini, que siguin fruit del consens, lluny dels tacticismes partidistes que es produeixen en cada contesa electoral.
Abordar seriosament la planificació energètica, definint un marc regulador estable i evitant la discriminació que representa que les empreses amb consums més baixos surten discriminades, més ara quan es penalitza l’autoconsum amb uns gravàmens inèdits a Europa.
Acostar la universitat i l’empresa, molt més orientades al mercat i la innovació, com a via per aprofitar millor els recursos científics del país i per augmentar la competitivitat del sistema productiu.
En matèria de morositat, assegurar el compliment real de la llei, com a via d’operar amb un sistema de transaccions seriós i financerament respectuós.
Aplicar criteris socioeconòmics en la inversió en infraestructures, com a via de resoldre el problema crònic a Espanya de decidir amb criteris exclusivament polítics, amb el menyspreu que representa pels milions de persones que paguen impostos.
Impulsar la reindustrialització del sistema productiu, com a via de regenerar i diversificar una economia abocada excessivament als serveis i d’assentar-la sobre bases amb un alt poder d’arrossegament sobre altres activitats productives, sobre la I+D+i, la internacionalització, l’estímul del consum, l’ocupabilitat d’un capital humà cada vegada més format, etcètera.
Avançar en la flexiseguretat i en la seguretat jurídica en matèria d’aplicació de la legislació laboral.
Millorar la gestió de la compra pública facilitant la contractació per lots petits i exigint al contractat que respecti la llei de pagaments amb els seus subcontractats.
Facilitar segones oportunitats als empresaris que, havent actuat de bona fe, han vist fracassar la seva empresa. Tots els creditors (també els de dret públic i aquells amb garantia real) han de quedar inclosos en la negociació del deute. I seguint la Comissió Europea, després d’una declaració d’insolvència cal condonar totalment el deute en el termini màxim de 3 anys.
Així mateix, la patronal vol posar en relleu els incompliments de promeses electorals del partit en el govern. Entre els problemes que resten pendents destaquen:
Fiscalitat: s’ha eliminat l’aplicació del tipus del 20% en l’impost sobre societats i les pimes continuen pagant tipus efectius molt més alts que les grans empreses. D’altra banda, la reforma introduint l’IVA de caixa ha estat mal dissenyada i no ha donat els resultats que se’n esperava.
Energia: no s’han impulsat les energies renovables i no s’ha avançat ni en la liberalització ni en el reforçament de la competència ni en la supervisió del sector. Les pimes paguen l’electricitat més cara d’Europa i continuen les deficiències en el funcionament del mercat.
Infraestructures: s’han aplicat criteris eminentment polítics, com ho mostra la insistència en invertir molts recursos públics en un AVE deficitari i de mancat de justificació econòmica, mentre s’han retardat infraestructures productives com el Corredor Mediterrani.
Administració Pública: s’ha avançat poc en la simplificació i en la reducció dels tràmits burocràtics, i la contractació pública segueix discriminant la pime, en particular per una mala gestió de les compres per lots petits.
Morositat: es mantenen els incompliments en els terminis de pagament, especialment per part de les administracions públiques i de les grans empreses, i segueix sense regular-se el règim sancionador pels que incompleixen.