A continuació fem un recull de les recents sentències dels Tribunals Superiors de Justícia de diferents territoris mitjançant les quals s’ordena el registre i la inscripció del pla d’igualtat de les empreses recurrents, malgrat que no hi hagi hagut participació de la representació sindical en la seva negociació i elaboració.

La primera sentència que es va emetre en aquest sentit va ser la del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, de data 25/01/2023, en la qual es va concloure que, una vegada l’empresa ha sol·licitat els tràmits per començar la negociació i implantació del pla d’igualtat amb la respectiva comunicació als sindicats més representatius amb l’objectiu de començar la negociació, si els sindicats no responen per poder formar part de la comissió negociadora en el termini de 10 dies establert a l’article 5.2 del Reial decret 901/2020, aquesta es podrà constituir, si no n’hi ha, amb les persones que actuïn en representació de cada part. La sentència posa en relleu que la negativa dels sindicats no ha d’obstruir indefinidament l’obligació de l’empresa d’implementar el pla d’igualtat, perquè en cas contrari s’entendria que el compliment d’un deure empresarial queda a la voluntat d’un tercer diferent del subjecte obligat. En conseqüència, es va revocar la decisió de la Direcció General de Treball i es va ordenar el registre i la inscripció del pla d’igualtat de l’empresa.

Així mateix, la sentència del TSJ de Madrid de 24/02/2023, va entendre que la demanda interposada per l’empresa havia de prosperar perquè, d’acord amb el que estableix l’article 11.1 del Reial decret 901/2020, els plans d’igualtat són objecte d’inscripció obligatòria en registre públic, sigui quin sigui el seu origen o naturalesa, obligatòria o voluntària, i hagin estat o no adoptats per acord entre les parts, havent d’assimilar-se a un pla adoptat sense acord la inexistència de comissió negociadora per causa aliena a la voluntat de l’empresa i no imputable a aquesta, que ha intentat reiteradament que fos constituïda.

En definitiva, entén que s’ha de registrar el pla d’igualtat de l’empresa, el contingut del qual és conforme a dret, de forma definitiva, perquè no hi ha al Reial decret 901/2020 cap previsió relativa a la provisionalitat en els plans d’igualtat ni a les formes d’inscripció, establint-ne l’obligatorietat fins i tot per als adoptats sense acord entre les parts, per la qual cosa, en cap cas, podria considerar-se provisional com va al·legar la demandada.

Més recents són les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Galícia de 02/11/2023 i la del Tribunal Superior de Justícia de Madrid de 24/11/2023. En la sentència del TSJ de Galícia de 02/11/2023 el Tribunal entén que la norma no imposa a l’empresa l’obligació de fer successius requeriments a la part sindical per formar part de la comissió negociadora, tal com sí que entenia l’Administració, ja que aquest fet suposaria el bloqueig indefinit mitjançant la no resposta d’un tercer en l’elaboració del pla. Entenen que resulta contradictori amb l’obligatorietat del pla d’igualtat i que se’n poden derivar conseqüències negatives legals per a l’empresa, deixant aquestes conseqüències negatives a la voluntat d’un tercer que no és el subjecte obligat.

La sentència del TSJ de Madrid de 24/11/2023 conclou que la manca de representació sindical no eximeix l’empresa de tenir un pla d’igualtat, i en situacions excepcionals com la manca de resposta de la part sindical en el termini establert per la norma, l’empresa pot implementar unilateralment el pla d’igualtat, el qual s’ha de registrar i inscriure.

Per aclarir qualsevol dubte podeu contactar amb el Departament Jurídic de PIMEC, on us assessoraran i donaran suport en tot el que pugueu necessitar.