Deixant de banda la doctrina Daouidi dimanada de la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en què es pot considerar nul·la la decisió extintiva d’un contracte pel coneixement efectiu o potencial d’una futura discapacitat, en el present article es tractarà de discernir el risc de nul·litat a la llum de la Llei 15/2022, de 12 de juliol, integral per a la igualtat de tracte i no discriminació.Tenint en compte que la citada llei no és una Llei Orgànica ni els supòsits extintius en concurrència d’una incapacitat temporal es troben en les nul·litats taxades a l’article 55.5 de l’Estatut dels Treballadors, el qual no ha estat modificat per la Llei 15/2022, ens trobem amb una disparitat de criteris, tant en els Jutjats d’instància com en els Superiors de Justícia de les comunitats autònomes, pel que fa a les extincions contractuals en els supòsits d’incapacitat temporal.És clar, doncs, que, com ja és pacífica doctrina jurisprudencial, per a separar-se d’una possible qualificació de nul·litat o, si escau, d’improcedència, l’acte d’extinció s’ha de basar en una causa real de les previstes a l’Estatut dels Treballadors i/o en el conveni col·lectiu d’aplicació.Per tant, i en la mesura que la Llei 15/2022 no ha modificat l’article 55.5 de l’Estatut dels Treballadors, l’apreciació de la nul·litat d’un acomiadament no és automàtica ja que, per a ser apreciada, cal acreditar la veritable vulneració del dret fonamental a la igualtat i no discriminació o la lesió a la integritat física de les persones; criteri que és seguit pel Tribunal Superior de Justícia d’Astúries en sentència de data 14 de febrer de 2023, així com pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la seva sentència de 3 de novembre de 2022.En canvi, ens trobem amb sentències que reconeixen la nul·litat de l’acte extintiu de la relació laboral quan la persona treballadora es troba en una situació d’incapacitat temporal. A continuació fem un recull de les recents sentències que podem trobar en aquest sentit:La sentència de 27 de febrer de 2023 del Jutjat del Social número 1 de Burgos aprecia la nul·litat de l’acomiadament d’una persona en incapacitat temporal en què, en la carta extintiva, l’empresa no ofereix cap causa legal per a procedir a l’extinció de la relació laboral i, tanmateix, es presumeix un clar indici de discriminació per raó de malaltia que fa que la persona treballadora sigui mereixedora d’indemnització per danys morals, que es xifren en 1.170,00 euros enfront dels 7.501 que van ser demanats en la demanda.Criteri que és compartit també per la sentència del Jutjat Social número 3 d’Ourense de 18 de novembre de 2022, la sentència del Jutjat Social 1 de Cartagena de 18 de gener de 2023 i la sentència del Jutjat Social 1 de Granada de 15 de febrer de 2023, en les quals s’aprecia la nul·litat i discriminació, amb indemnització de danys morals, quan es procedeix a l’extinció amb caràcter immediat o seguit del coneixement de la situació d’incapacitat temporal de la persona treballadora. Aquest criteri és compartit per la sentència del Jutjat Social número 3 de Gijón de 27 d’octubre de 2022, tot i que no pot declarar-ne la nul·litat pel fet que, abans de publicar-se i entrar en vigor la Llei 15/2022, el procediment judicial està en curs. Així doncs, i si bé és clar que es requereix el pronunciament del Tribunal Suprem en unificació de doctrina, la incertesa i inseguretat jurídica que imperen en aquests supòsits és de gran rellevància ja que en nombroses ocasions la voluntat de la persona ocupadora es veu limitada a les possibilitats d’èxit que pugui tenir, fins i tot, un acomiadament ben fonamentat conforme a la norma i els requisits materials que ha de respectar. Des del Departament Jurídic de PIMEC us podem proporcionar assessorament i defensa respecte d’aquestes qüestions.