El termini mitjà de pagament a proveïdors es va reduir el 2017 en el sector públic en 6 dies (1 -8,4%), passant de 71 a 65, mentre que al sector privat es va mantenir en 77 dies. En els dos casos queden lluny dels 30 i 60 dies que estableix la llei respectivament.El 92% dels proveïdors no van exigir la indemnització legal per costos de recobrament en cas de retard o impagament; el 85% mai o gairebé mai van exigir als seus clients morosos els interessos de demora; i al 72% dels proveïdors se’ls van imposar terminis de pagament superiors als permesos per llei.””A les dades proporcionades pel Ministeri d’Hisenda -relatives a desembre de 2017- cal sumar-hi almenys altres 30 dies més, perquè, segons va anunciar la institució, fins a l’abril no s’aplicarà la nova fórmula de càlcul dels terminis mitjans de pagament (PMP) de les AP que li va exigir modificar el Tribunal Suprem de la Unió Europea””, explica el secretari general de PIMEC i president de la PMcM, Antoni Cañete.””Des de la PMcM estarem pendents del que passi amb la Proposició de Llei de Reforç de la Lluita contra la Morositat, que serà imprescindible perquè tingui èxit la Llei de Contractació Pública, que ha entrat en vigor el passat 9 de març””, assenyala Antoni Cañete. La Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM) ha presentat el seu “”Informe sobre Morositat: Estudi Terminis de Pagament a Espanya 2017″”, del qual es desprèn que el termini mitjà de pagament a proveïdors es va reduir en el sector públic en 6 dies (un – 8,4%), passant de 71 a 65, mentre que al sector privat es va mantenir en 77 dies; en els dos casos, lluny dels 30 i 60 dies que estableix la llei respectivament.””Per quart any consecutiu el sector públic ha presentat un millor comportament que el privat, que el 2017 es va estancar sense registrar cap millora. No obstant això, estem segurs que, si s’aprova i implementa correctament el règim sancionador, l’any que ve els terminis mitjans de pagament de les empreses es reduiran notablement per la posada en marxa de les noves lleis i del règim sancionador que inclou una d’elles””, afirma el secretari general de PIMEC i president de la PMcM, Antoni Cañete.Segons l’estudi de la PMcM, elaborat a partir de més de 700 enquestes realitzades a les seves organitzacions associades i alienes, i entre els socis de PIMEC, l’any passat el 72% dels proveïdors van signar contractes o acords comercials amb clients que els imposaven terminis de pagament superiors als 60 dies que estableix la Llei 3/2004.A això també s’hi suma la dada preocupant que, en cas de patir impagaments, el 85% dels proveïdors mai o gairebé mai van exigir als seus clients morosos els interessos de demora; i el 92% dels proveïdors no van exigir la indemnització legal per costos de recobrament en cas de retard o impagament.La PMcM sempre ha sostingut que això podria ser degut més a la por a perdre el client i al sistema de reclamació en si, que al propi desconeixement, perquè el 71% dels enquestats assegura conèixer la legislació existent. Tot i això, el president de l’entitat apunta que, “”després de vuit anys, no deixa de sorprendre que un 29% de les empreses encara la desconegui””.D’acord amb l’””Informe sobre Morositat 2017″” de la PMcM, la ràtio de morositat (percentatge d’impagaments respecte al total de facturació), va ser del 2,4%, fet que va significar un lleuger augment de 0,1 punts percentuals respecte al 2016. Nou marc legislatiuGairebé la totalitat dels enquestats (92%) va manifestar estar a favor de la implantació d’un règim sancionador, mesura que està prevista en la Proposició de Llei de Reforç de la Lluita contra la Morositat De la seva aprovació al Congrés (prevista per al primer semestre de l’any), “”n’estarem pendents des de la PMcM, la qual cosa comportarà un canvi positiu en el panorama empresarial””, recorda Antoni Cañete.La instauració d’aquest sistema de multes en el sector privat “”és la peça clau que falta per acabar d’una vegada per totes amb la xacra de la morositat, que minva la competitivitat de les nostres empreses i del país, i que ha causat ja el tancament d’un terç de les 500.000 empreses que han desaparegut des de l’inici de la crisi “”, afegeix.Precisament, de la posada en marxa d’aquest règim sancionador “”dependrà en part l’èxit de la Llei de Contractació Pública -que va entrar en vigor el passat 9 de març-, ja que aquesta no contempla cap sistema de multes. Comptem amb el compromís de tots els partits polítics per aprovar la nova llei de sancions i assegurar la seva eficàcia “”, segons el secretari general de PIMEC i president de la PMcM, Antoni Cañete.Les novetats que comporta aquesta nova Llei de Contractes del Sector Públic les coneix el 63% de les empreses que van participar en l’””Informe sobre Morositat 2017″”. De les empreses enquestades, només el 29% manifesta que presenta contractes de licitació pública. Del 71% restant, un 13% assegura no fer-ho per la dificultat que representa el procediment; i un 5% tampoc ho fa per les males experiències que ha tingut amb els terminis de pagament de les administracions públiques.En la seva opinió, “”des d’ara, ja no s’haurien de produir nous trucs o trampes que entelin l’eficàcia de sengles lleis (la de Contractació Pública i la de Reforç de la Lluita contra la Morositat), i, per això, és imprescindible que s’assegurin temes com que la data de l’alta de la factura sigui la real, i que es concreti de forma eficient i eficaç la seva implementació, definint quina Administració Pública serà l’encarregada d’imposar les sancions””.””La PMcM estarà vigilant pel que fa al compliment d’aquestes lleis; mantindrem operativa una adreça de correu electrònic (administracion@pmcm.es) per oferir un canal directe als autònoms i pimes que tinguin problemes amb la posada en marxa d’aquestes lleis””, informa el president de l’entitat. Un avanç històric per a pimes i autònoms””Hem de congratular-nos de l’enorme consens que ha generat la Llei de Contractes del Sector Públic entre grups de tot l’arc parlamentari. Després d’un tràmit parlamentari llarg però constructiu i fructífer, en què es van succeir les aportacions d’organitzacions com PIMEC i PMcM, s’ha aconseguit que no s’hagi legislat en benefici només d’uns pocs, sinó pensant en el bé comú de la gran majoria d’empreses que constitueixen el nostre país, és a dir, de pimes i autònoms “”, manifesta el secretari general de PIMEC i president de la PMcM, Antoni Cañete.Aquesta Llei implica un canvi històric i un impacte extraordinari en la nostra economia, ja que la contractació de les diverses administracions públiques arriba als 180.000 milions € anuals, és a dir, prop del 18% del nostre PIB.Les administracions han de garantir ara els lots en els concursos perquè més empreses puguin accedir a la contractació, incloure en els seus plecs la possibilitat de pagar directament els subcontractistes, evitar que els contractistes principals facin trampes amb la data de factura, exigir la factura electrònica entre contractista principal i subcontractista, desterrar els pactes entre parts per allargar els terminis de pagament, així com erradicar el Confirming com a truc per allargar els terminis de pagament. Sobre les dades d’Hisenda dels terminis de pagament de les administracions públiquesLa publicació de l’””Informe sobre Morositat”” de la PMcM ha coincidit amb la difusió de les dades del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques sobre terminis de pagament a proveïdors per part de les administracions públiques.En aquest sentit, el secretari general de PIMEC i president de la PMcM, Antoni Cañete, ha recordat que “”a les dades proporcionades pel Ministeri cal sumar-hi almenys altres 30 dies més, perquè, segons va anunciar la institució, fins a l’abril no s’aplicarà la nova fórmula de càlcul dels terminis mitjans de pagament (PMP) de les AP que li va exigir modificar la Comissió Europea. Així, la primera publicació mensual del període mitjà de pagament a proveïdors realitzada de conformitat amb aquesta nova metodologia, tindrà lloc al juny de 2018 referida a les dades d’abril d’enguany “”.