10/12/2023
La carta social europea no reconeix automàticament una indemnització complementària
El Tribunal Superior de Justícia de Galícia, el passat dimarts 26 de setembre de 2023 va dictar sentència per la qual es rebutja l’exigència per part de la carta europea d’una indemnització complementària a la ja establerta per l’acomiadament improcedent d’acord amb el Conveni 158 OIT i l’article 24 de la Carta Social Europea.En aquest supòsit la persona treballadora, que va ser acomiadada amb reconeixement d’improcedència, va reclamar una indemnització complementària per danys i perjudicis en la mesura que l’acomiadament, sense justificació, li va comportar la impossibilitat d’accedir a la prestació de desocupació per falta de període cotitzat, a més de danys morals i psicològics per haver hagut d’abandonar el lloc de treball de manera sobtada.El Tribunal entén que, perquè prosperi la indemnització complementària conforme a la Carta Social Europea i a l’article 10 del Conveni 158 OIT, han de reunir-se els següents elements:Que hi hagi un acomiadament en frau de llei o abús de dret mereixedor de ser qualificat d’improcedent.Una notòria i evident insuficiència de la indemnització (antiguitat, salari, tipus de contracte, etc.).La indemnització prevista a l’Estatut dels Treballadors no dona cobertura a perjudicis específics reals i existents (dany emergent, lucre cessant, dany moral, etc.).Els perjudicis, reals i existents, han de ser al·legats de manera clara i determinada, quantificats i provats en l’acte del judici.No es concedeix la indemnització complementària ja que no s’han proporcionat els càlculs de la quantitat exigida i no s’han provat les pretensions de base, cosa que queda fora del que preveu la CSE perquè es considera que aquests perjudicis han de ser invocats en la demanda i ser acreditats en judici. A més, la indemnització per acomiadament improcedent ja es preveu en els articles 110 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social i 56 de l’Estatut dels Treballadors.Tot i això, hi ha altres supòsits excepcionals en què ha prosperat la indemnització complementària.Amb tot plegat, el cert és que s’obre una finestra a la inseguretat jurídica respecte a la disparitat de criteris i indemnitzacions complementàries, que podrien veure’s establertes en sentències dels diferents Jutjats i Tribunals del territori espanyol per les quals podria assignar-se una indemnització superior a la que està legalment prevista en l’Estatut dels Treballadors. Des del Departament Jurídic de PIMEC us podem oferir assessorament i acompanyament en aquestes i altres qüestions d’àmbit laboral.