Segons el Govern espanyol, l’objectiu de la norma és impulsar la creació d’empreses, facilitar-ne l’expansió i millorar el clima de negoci a tot el territori espanyol. La futura norma pretén reduir el cost econòmic per crear empreses i simplificar els tràmits. Es podrà constituir una societat de responsabilitat limitada amb un capital social d’un euro, davant del mínim actual de 3.000 euros; d’altra banda, es promou la creació telemàtica, amb la reducció consegüent de terminis i de costos notarials i registrals. La norma millora l’eficiència del marc regulador de les activitats econòmiques en simplificar la legislació existent, eliminar obstacles, agilitzar els procediments i ampliar el catàleg d’activitats exemptes de llicència. Així mateix, reforça el paper de la nova conferència sectorial per a la millora reguladora i el clima de negocis. El projecte potencia els instruments alternatius al crèdit bancari, com el ‘crowdfunding’ o el finançament participatiu, la inversió col·lectiva i el capital risc. Per afavorir el creixement empresarial, la norma inclou mesures contra la morositat en les operacions comercials, una de les causes principals dels problemes de liquiditat i rendibilitat i solvència de moltes empreses, especialment les pimes. Entre aquestes iniciatives, destaquen l’obligació d’expedir i remetre factura electrònica a totes les relacions comercials entre empreses i autònoms per garantir així una major traçabilitat i control dels pagaments. A més, el text estableix que les empreses que no compleixin els terminis legals de pagament no poden accedir a subvencions públiques, incloses les del Pla de Recuperació. El Govern preveu la creació, en el termini de sis mesos, d’un observatori estatal de la morositat, que s’encarregarà de fer un seguiment dels terminis. En aquest sentit, des de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM), consideren que la Llei Crea y Crece va en bona direcció i és una condició necessària, però no suficient. La normativa s’ha de millorar en el tràmit parlamentari. Per exemple, s’hauria d’exigir una comprovació fefaent que les empreses (perquè rebin els diners públics) compleixen la llei de morositat, és a dir, que no es consideri suficient la presentació d’una declaració responsable, perquè això, per al president de la PMcM i de PIMEC, Antoni Cañete, la faria insuficient. D’altra banda, la facturació electrònica permetrà traçabilitat (aspecte molt important), però és insuficient. La morositat és un dels problemes més grans que afecten la supervivència de les pimes. Perquè la llei sigui eficaç i eficient s’hauria d’implementar un règim de sanció d’incompliment. Així, des de la PMcM lamenten profundament que ja ha passat més d’un any des que el Congrés aprovés per unanimitat tirar endavant el règim sancionador. Situació injustificable després que va ser aprovada com a acord a la Comissió de Reconstrucció i presa en consideració per tots els grups parlamentaris. La no solució de la morositat augura un empitjorament de la situació financera de les pimes, que ja és delicada i sobre la qual incideix en gran manera la morositat. A l’última anàlisi de la PMcM de les empreses de l’IBEX constaten que el termini mitjà de pagament era de 191 dies davant dels 60 legals (més que triplicant-los). Pel que fa a les administracions públiques, veuen en les últimes dades publicades pel Ministeri d’Hisenda que els ajuntaments paguen a una mitjana de 70 dies, en comptes d’un màxim de 30 com marca la llei. La ràtio de les operacions pendents de pagament del conjunt dels ajuntaments al setembre superava els 142 dies. Des de la PMcM han argumentat en nombroses ocasions que combatre la morositat salva empreses. Actualment, mig milió d’empreses estan en risc de fallida principalment pel retard dels pagaments. Atenent al seu darrer estudi, l’“Informe sobre Morositat: Estudi Terminis de Pagament a Espanya 2020” (elaborat a finals del 2020 a partir de prop de 800 enquestes realitzades a les seves organitzacions associades i alienes), el 16% dels enquestats van advertir clarament que els terminis en què estaven cobrant no permetien la viabilitat dels seus negocis, i el 48% creia que els seus terminis de cobrament continuarien empitjorant durant el 2021. Segons declaren els enquestats, si cobressin totes les seves factures a temps, l’11% en reduirien la necessitat de finançament en més d’un 40%, i el 24% dels enquestats la rebaixarien entre un 20% i un 40%. No sortir d’aquest bucle d’impagaments a proveïdors de manera imminent podria portar a una situació sense precedents i amb conseqüències greus per al teixit empresarial, amb la consegüent desaparició d’empreses. Des de la PMcM recorden que, segons les estimacions efectuades per la PMcM sobre les dades de la CNMV referides al 2020, les companyies cotitzades van liquidar les seves factures en un període mitjà de 200 dies, triplicant el termini legal permès (60 dies) i augmentant 14 dies respecte al 2019. A més, tenien en cartera 81.786 milions d’euros sobrepassant els 60 dies legals.